L'aniversari dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki provoca una tenebrosa reflexió i la més fervent esperança que l'horror no es repeteixi mai més. Durant 60 anys, aquells bombardejos han afligit la imaginació mundial, però no prou com per frenar el desenvolupament i la propagació d'armes de destrucció massiva infinitament més letals.

Un problema que hi està relacionat és que les armes nuclears poden caure, més tard o més d'hora, en mans de grups terroristes. Els recents atemptats de Londres són un altre recordatori que el cicle d'atac i resposta pot escalar, de manera impredictible, fins a superar en horror Hiroshima o Nagasaki.

S'han realitzat esforços per enfortir la dèbil corda d'on penja la supervivència. El més important és el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNPN), del 1970. Però està amenaçat de col·lapse perquè els estats nuclears incompleixen les seves obligacions, especialment respecte a l'article VI, que els urgeix a fer esforços de "bona fe" per eliminar les armes nuclears. Els Estats Units són líders en el rebuig a acatar-lo.

Mohammad al-Baradei, cap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, ha dit que "el rebuig d'una de les parts a complir amb les seves obligacions encoratja el rebuig de les altres". L'expresident Jimmy Carter va considerar els EUA "el gran culpable en aquesta erosió del TNPN". Mentre asseguren que estan protegint el món de la proliferació d'amenaces de l'Iraq, Líbia, l'Iran i Corea del Nord, els líders nord-americans no només han abandonat les restriccions existents en el tractat, sinó que també han reafirmat plans per posar a prova i desenvolupar noves armes, incloent-hi míssils antibalístics, les anomenades bombes bunker buster, que destrueixen construccions subterrànies, i potser algunes noves bombes petites. També han abandonat les promeses del passat i ara amenacen amb una primera utlitizació d'armes nuclears contra els estats no nuclears.

L'amenaça va estar a punt de convertir-se en realitat en diverses ocasions en els anys posteriors a Hiroshima. El cas més conegut va ser la crisi dels míssils a Cuba, l'octubre del 1962, "el moment més perillós de la història humana", tal com va assenyalar Arthur Schlesinger, historiador i exconseller del president John F. Kennedy, durant una conferència efectuada a l'Havana l'octubre del 2002.

El món "es va salvar d'un pèl d'un desastre nuclear", recordava Robert McNamara, el secretari de Defensa de Kennedy, que també va assistir a aquella conferència. En el número de maig-juny de la revista Foreign Policy, McNamara acompanya aquest record amb una renovada advertència d'un "pròxim apocalipsi". McNamara considera "l'actual política dels EUA en armes nuclears, immoral, il·legal, innecessària militarment i temiblement perillosa", perquè crea "riscos inacceptables per a altres nacions i per a la nostra", tant respecte d'"un llançament nuclear accidental o inadvertit" com d'un atac nuclear per part de terroristes. McNamara comparteix el judici de William Perry, el secretari de defensa de l'expresident Bill Clinton, que "hi ha una possibilitat fins i tot més gran del 50% d'un atac nuclear contra objectius dels Estats Units d'aquí a una dècada".

Judicis similars són també expressats per prominents analistes estra- tègics. En el seu llibre Nuclear Terrorism, l'especialista en relacions internacionals de Harvard Graham Allison informa que hi ha consens al pensar que un atac amb una "bomba bruta" és "inevitable" i un atac amb una arma nuclear, altament possible, si no es considera que sigui essencial garantir la seguretat dels materials fissibles.

Allison descriu els èxits parcials per aconseguir aquest objectiu des de començaments del 1990, seguint les iniciatives dels senadors Sam Nunn i Richard Lugar, i el retrocés d'aquests programes des dels primers dies del Govern de George Bush, paralitzat per allò que el senador Joseph Biden en va dir "estupidesa ideològica".

Els líders de Washington han deixat de banda els programes de no proliferació i han dedicat les seves energies i recursos a portar el país a la guerra per mitjà d'un extraordinari engany, i després han tractat de portar la catàstrofe que han creat a l'Iraq. L'amenaça i l'ús de la violència estan estimulant la proliferació nuclear, així com el terrorisme islàmic.

Una anàlisi d'alt nivell de la "guerra contra el terrorisme", dos anys després de la invasió de l'Iraq, s'ha concentrat en la manera de "lidiar amb l'augment d'una nova generació de terroristes, entrenada a l'Iraq durant els dos anys passats", va informar Susan B. Glasser a The Washington Post. "Alts funcionaris del Govern dediquen progressivament la seva atenció a anticipar el que un va anomenar com vessament de centenars o milers de jihadistes ensinistrats a l'Iraq, i que després tornen als seus països d'origen a tot el Pròxim Orient i l'Europa Occidental". Un exfuncionari del Govern de Bush va dir que "és una nova peça en una nova equació. Si vostè no sap qui són els membres d'aquestes forces a l'Iraq, ¿com els vol localitzar a Istanbul o Londres?"

L'especialista en terrorisme Peter Bergen assenyala a The Boston Globe que "el president té raó quan diu que l'Iraq és el principal front de la guerra al terrorisme, però un front que nosaltres mateixos hem creat".

La probabilitat d'un apocalipsi és segurament massa alta perquè qualsevol persona amb prou seny la contempli impassible. Reaccionar davant l'amenaça d'un altre Hiroshima és una qüestió urgent. Particularment als EUA.