La perspectiva que Europa i Àsia puguin adquirir una independència més gran és una qüestió que ha preocupat sempre els planificadors dels Estats Units des que es va acabar la segona guerra mundial. La inquietud simplement ha augmentat des que "l'ordre tripolar" --Europa, Amèrica del Nord i Àsia-- s'ha continuant desenvolupant. De manera progressiva, també Llatinoamèrica s'està tornant més independent. Ara Àsia i les Amèriques estan reforçant els seus lligams mentre que la superpotència regnant (EUA), l'excepció, s'està consumint en desventures al Pròxim Orient.

La integració regional a Àsia i a Llatinoamèrica és un tema crucial i cada vegada més important que, des de la perspectiva de Washington, presagia un món desafiador que s'ha escapat del seu control. Per descomptat, l'explotació de fonts d'energia es manté com un factor definitori a tot arreu.

La Xina, a diferència d'Europa, no accepta la intimidació de Washington, i aquesta raó desferma la por a aquest gegant entre els rectors nord-americans. I es presenta un dilema, perquè la confrontació es troba bloquejada per la confiança de les corporacions nord- americanes a la Xina com una plataforma d'exportació i un mercat que està en creixement, i també per les reserves financeres d'aquesta nació gegant, que, segons les últimes dades, s'aproximen a escala a les del Japó.

Al gener, el rei d'Aràbia Saudita va visitar Pequín, cosa que sembla un preludi d'entesa, i va proposar- hi un "augment de la cooperació i de les inversions entre els dos països en petroli, gas natural i inversions", segons indica The Wall Street Journal.

Gran part del petroli de l'Iran és enviat a la Xina, i la Xina està proveint l'Iran amb armes que els dos estats semblen considerar una força dissuasòria per als designis dels Estats Units. L'Índia també hi té opcions. Pot escollir entre ser un client dels EUA o bé unir-se al bloc més independent d'Àsia que està adquirint forma, amb creixents llaços amb els productors mitjans de petroli. Siddarth Varadarjan, subdirector de la publicació The Hindu, observa que "si el segle XXI serà 'el segle asiàtic', la passivitat d'Àsia en el sector energètic ha de finalitzar".

La clau està en els lligams de cooperació entre l'Índia i la Xina. Aquest gener, un acord firmat a Pequín "va obrir el camí perquè l'Índia i la Xina col.laborin no solament en la tecnologia, sinó també en l'exploració i la producció d'hidrocarburs, una associació que eventualment pot alterar equacions fonamentals en el sector mundial de petroli i de gas natural", assenyalava Varadarjan.

Un pas addicional, que ja s'està preveient, és un mercat asiàtic d'intercanvi en euros. L'impacte en el sistema financer internacional i en el balanç de poder global pot ser significatiu. No és, per tant, una sorpresa que Bush hagi viatjat no fa gaire a l'Índia, en un intent de mantenir aquest país com a aliat, oferint-li cooperació nuclear i altres incentius com a atracció.

Mentrestant, a Llatinoamèrica, els governs de centreesquerra prevalen des de Veneçuela fins a l'Argentina. La població indígena s'ha tornat molt més activa i influent, particularment en països com Bolívia i l'Equador, on els aborígens volen que el petroli i el gas sigui controlat a nivell intern, i en alguns casos s'oposen totalment a la producció. Aparentment, molts indígenes no troben cap raó per la qual les seves vides, societats i cultures hagin d'estar pertorbades ni ser destruïdes perquè els novaiorquesos puguin paralitzar totalment el trànsit amb les seves camionetes.

Veneçuela, principal exportador de cru de l'hemisferi, ha forjat possiblement les relacions més pròximes que qualsevol altre país llatinoamericà amb la Xina, i està planejant vendre creixents quantitats de petroli a Pequín com a part del seu esforç per reduir la dependència de l'obertament hostil Govern dels Estats Units.

Veneçuela s'ha unit a Mercosur, una unió duanera del sud d'Amèrica. L'acció del Govern de Caracas va ser considerada pel president argentí Néstor Kirchner com una fita en el desenvolupament d'aquest bloc comercial. Per la seva banda, el president del Brasil, Luis Inácio Lula da Silva, va donar la benvinguda a Veneçuela com "un nou capítol en la nostra integració".

Veneçuela, a més a més de suplir amb combustible l'Argentina, va comprar gairebé un terç del deute argentí alliberat el 2005, com a part de l'esforç de tota la regió per rescatar els països del control del Fons Monetari Internacional (FMI) després de dues dècades d'una desastrosa i submisa conformitat a les regles imposades per les institucions financeres internacionals dominades pels Estats Units.

Els passos cap a la integració del Con Sud van avançar considerablement al desembre amb l'elecció d'Evo Morales a Bolívia, el primer president indígena del país. Morales es va moure ràpidament per aconseguir una sèrie d'acords ener- gètics amb Veneçuela. The Financial Times ha informat que "s'espera que aquests donin suport a pròximes reformes radicals a l'economia i al sector energètic de Bolívia" amb les seves grans reserves de gas, només superades per Veneçuela a l'Amèrica del Sud.

Les relacions entre Cuba i Veneçuela s'han tornat més pròximes que mai, en un recolzament mutu en els seus respectius avantatges. Veneçuela està proveint petroli a baix cost mentre que Cuba, com a compensació, organitza programes d'alfabetització i salut, enviant-hi milers de professionals altament entrenats, mestres i personal sanitari, que treballen en les àrees més pobres i abandonades, com ja fan en altres parts del Tercer Món.

L'assistència mèdica cubana és també benvinguda en altres indrets del planeta. Una de les tragèdies més horribles d'aquests últims temps ha estat el terratrèmol al Pakistan de l'octubre passat. A part de la gran quantitat de morts, un nombre desconegut de supervivents es van haver d'enfrontar a un brutal clima hivernal amb molt poc refugi, menjar ni assistència mèdica.

"Cuba ha proveït el Pakistan amb el més gran contingent de metges i personal sanitari" pagant tots els costos (potser amb finançament veneçolà), segons ha escrit John Cherian a India's Frontline, i citant Dawn, un important diari pakistanès.

El president del Pakistan, Pervez Musharraf, va expressar la seva "profunda gratitud" a Fidel Castro per "l'esperit i la compassió" dels equips sanitaris cubans --que incloïa més de 1.000 metges i auxiliars, dels quals un 44% eren dones-- que van continuar treballant en remots pobles de les muntanyes "vivint en carpes en climes de temperatures sota zero i en una cultura estrangera" després que els equips d'ajuda occidentals ja s'haguessin retirat.

Els creixents moviments populars, registrats principalment al Sud, però amb una creixent participació als països industrials rics, serveixen de base a molts d'aquests creixements cap a una independència i preocupació més forta per les necessitats de la gran majoria de la població.