Xampany, sempre se'n diu xampany. Alguns fanàtics de les institucions intenten fer-nos canviar aquesta paraula, xampany, per la paraula cava. Com que la cosa ja ha arribat a nivells inaguantables -ja hi ha fins i tot persones decents que utilitzen l'horrible paraula cava- és el moment d'agafar-s'ho seriosament, fredament, científicament, i de veure d'on ha sortit aquest disbarat, i quines raons aguanten el sòlid nom de xampany per al xampany.

La cosa ve per la banda de les denominacions d'origen i de les marques industrials. El xampany va néixer a la Xampanya, la regió francesa dita Champagne en francès. El vi inventat pel monjo benedictí Dom Pierre Pérignon -vida exemplar si és que mai n'hi ha haguda cap entre els ordes contemplatius; ¡si n'arriba a ser, de pràctic, que hi hagi persones pagades perquè es dediquin a meditar sobre les necessitats reals de la humanitat!- va agafar el nom de la regió; era el champagne en francès, i, més endavant, xampany, en català.

Bé que les coses es compliquen o hi entren en dansa els interessos, capitalísticament legítims, de les empreses. Si el xampany és originari de la Xampanya, diuen les empreses franceses que només es xampany el champagne, és a dir el xampany fet a la Xampanya. Van els tribunals i decideixen determinar-ho així: les empreses de la Xampanya són les úniques empreses que poden utilitzar legalment el nom de champagne.

Vist i sentenciat el cas, les empreses dedicades a la producció de xampany que ni viuen ni treballen a la Xampanya s'han d'espavilar, des del punt de vista estrictament legal: de xampany, ja en fan, ara només els falta de trobar-li un nom legal, tan legal com el de champagne, per indicar un mateix vi, el xampany. D'aquestes empreses, les catalanes es posen a pensar, i troben el mot cava per a les seves etiquetes. Els el posen i salven així l'entrebanc legal: el xampany fabricat a Catalunya durà el nom legal de cava en tota la paperassa. Aquest joc de paraules es correspon al joc de paraules dels francesos de la Xampanya i és paral·lel a d'altres casos d'altres sectors de la producció.

Així que deixarem els caves per a les etiquetes i per al paperam oficial. I salut, i bon profit. I si és bo que sigui ben fred, i no mai gelat. Una regla francesa que ajuda a distingir el bon xampany del dolent, sobretot els francesos.