El dilluns que
van arribar a Barcelona els reis d'Espanya, el diari
Avui dedicava a la feta vuit pàgines.
El diari El País una encara no.
Tenint en compte que el diari Avui
és independent dins l'òrbita del govern
del Principat, i que el diari El País
és independent dins l'òrbita de l'estat
de sempre, ¿què hi passa, aquí?
Lorenzo Contreras, comentarista de política
espanyola mal mirat pel franquisme, mal mirat per la
UCD, mal mirat pel PSOE i sempre i secretament llegit
pels altres comentaristes, diu a Cinco Días
del dimarts després d'aquell dilluns: "Hom
sap, encara que no es pugui demostrar, que la visita
del rei a Catalunya ha estat mirada amb recel per part
del govern (de Madrid). Tot allò que contribueixi
a l'enfortiment polític de Pujol suscita aprensions
en el poder central".
El recel del PSOE explica, més
enllà de les aparences, la trista mitja pàgina
d'El País dedicada als seus monarques.
L'enfortiment del pujolisme per la monarquia explica
les vuit pàgines de l'Avui. El PSOE, El
País, Pujol i l'Avui. ¿I el
paper del rei?
De paper passiu, res. La capacitat de
maniobra i iniciativa reial és ben demostrada,
des del pas del franquisme a la democràcia parlamentària
mitjançant el franco-demòcrata-parlamentari
Suárez, fins als moviments efectuats al voltant
i en la solució del 23-F.
I fins aquest viatge. Números
(confidencials els del sondeig permanent de l'estat
sobre el moviment real dels súbdits) canten:
el PSOE ha fracassat en la primera missió de
tot govern espanyol, la de fer realitat allò
que volen que sigui Espanya, un país normal amb
un estat fort, únic, unificat i centrípet.
El moviment reial és destinat
a influir en el moviment real: demostrar que Espanya
ja no és el PSOE, sinó que pot ser una
altra cosa: comprensiva amb la lluita clandestina catalana
més que no pas amb cap altra; pregonament preocupada
per la normalització de la llengua dels catalans,
el català, és clar; convençuda
no del fet de si Espanya va bé Catalunya irà
bé i afalagadorament del fet contrari: que el
bon funcionament d'Espanya depèn dels sòlids
catalans.
I ara, acabat el viatge, a esperar els
propers números confidencials.
|