Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
Si fóssim espanyols
Ramon Barnils
   
 

En la llista d'artistes de nom reconegut que han dit públicament que votaran que sí al d'això es compten ben bé dues o tres persones de bé, que mereixen tota la confiança del món -una confiança absoluta dins la relativitat també absoluta de totes les coses d'aquest món

I doncs, ¿com és possible que persones de tota confiança decideixin votar sí, i en públic, i en facin propaganda? ¿Què les pot haver empès a adoptar aquesta decisió que, situats en un terreny abstracte, no lliga de cap de les maneres amb la seva manera de ser i de pensar?

L'explicació rau en el fet que no són artistes a seques, sinó que són artistes espanyols. Decidits a tocar de peus a terra, posats a reflexionar sobre el sí o bé el no, han tingut la serenitat de reconèixer tots els elements de la seva circumstància. Un d'aquests elements, la condició d'espanyols, per fi se'ls ha presentat amb tota la cruesa, la servitud i la inevitabilitat de qualsevol nacionalisme -condició de tota persona, sigui d'on sigui i pensi com pensi.

Han assumit finalment la condició d'espanyols, i com a tals han arribat a conclusió que han de votar que sí. Efectivament, pobrets espanyols. Porten cinc segles d'espanyolia, i encara no fa un any ni a Girona, terreny neutral, no es van poder posar d'acord sobre què és Espanya. Gasten imperi durant quatre segles i escampat pels cinc continents, i encara no saben si la seva llengua és l'espanyol o el castellà, i si dir-los que parlen equatorià és o no un insult. Es diuen europeus, i quan diuen que són tres-cents milions no es refereixen als tres-cents milions d'habitants d'Europa, sinó a tres-cents milions de digníssims, això sí, ciutadans del Tercer Món. Temps era temps van aterrir Europa, gràcies a l'aura musulmana que encara els durava; en canvi, les guerres civils europees dites napoleòniques els les van haver de guanyar els anglesos; pel que fa a les dues guerres mundials, la primera nítidament europea i la segona, principalment desenvolupada i decidida sobretot a Europa, ni hi van participar.

Els espanyols necessiten urgentment, histèricament, que els considerin europeus, i si van deixar perdre l'ocasió de les dues guerres mundials, ara com a mínim no poden perdre la que els ofereix l'OTAN. El seu objectiu, objectivament del tot explicable, és aquest: "Som de l'OTAN, ergo som europeus".

Sense problemes identitat, els europeus del temps de Grècia, Roma i Carlemany, no necessitem demostrar res. Podem dir sí, com alguns, no, com d'altres, i abstenir-nos, com el de més enllà.