-Les nou del matí al Prat? Uf, massa d'hora.

Fa quinze dies, i a Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs va obtenir la presència física i personal de: Bernard-Henry Lévy, Patricia Highsmith i Malcom Bradbury.

A més dels indígenes Porcel, Vázquez Montalbán i Perucho. I de l'espanyol Delibes.

Els mateixos dies que Lévy era entre nosaltres els diaris francesos, Le Monde entre ells, anunciaven a tota pàgina, amb anunci espectacular, el darrer llibre del cèlebre jove filòsof francès.

Deixem el britànic Bradbury, menys conegut arreu. Però ¿i la Highsmith? Fa anys que és de moda a tot Europa, pels seus llibres i per la pel·lícula L'amic americà, de Win Winders, que va marcar moda, costum i mite. I, aquests darrers anys, aquests darrers mesos, les mateixes setmanes i els mateixos dies que Patricia Highsmith corria per Lleida, compta les seves traduccions al català per best-sellers.

Aplegar gent com el Lévy, la Highsmith i el Bradbury, i en Delibes, en Vázquez i el Porcel, i el Perucho, en una sola setmana, a Lleida, l'un darrere l'altre i a conferència per barba, ni fent memòria no puc recordar que cap ciutat del país ho hagi obtingut.

Els mitjans de comunicació "nacional", amb el centre doncs a Barcelona, no pas a comarques ni a regions, n'han informat poc, retallat, malament i amb menyspreu:

-¿Les nou del matí al Prat? Uf, massa d'hora -va contestar un diari quan se li va oferir la possibilitat d'entrevistar un dels estrangers.

Diari barceloní i provincià; no pas més, però, que la generalitat de la premsa, la ràdio i la televisió "nacionals".