Refredades ja les qüestions de la matança d'Hipercor, reconeguda per Eta, i la de la senyora de les Borges Blanques, reconeguda per Terra Lliure -però hi ha qüestions que no es refreden en molts i molts anys: ¿on és, l'Andreu Nin?-, copio uns fragments de literatura feta pública per Terra Lliure després de la sinistra bomba d'Hipercor, i abans de la seva sinistra bomba de les Borges. En un full que acompanya el número 15 d'Alerta, portaveu de Terra Lliure, encapçalat per una apel·lació "a tot el poble català" i datat el 22 de juny d'enguany, la diguem-ne organització diguem-ne armada "es veu en l'obligació" de manifestar, entre d'altres punts, aquest: "Deixant de banda la part de responsabilitat que pertany a les forces d'ocupació per no haver desallotjat el local, malgrat l'avís anticipat de bomba, la col·locació d'un artefacte explosiu en un establiment públic en una hora de gran afluència és un acte indiscriminat que lluny de perseguir un objectiu selectiu (forces d'ocupació, punts neuràlgics del sistema...) atempta contra la ciutadania i el Poble Treballador Català".

I diu, també, que "el fet d'haver avisat amb antelació suficient no justifica la gravetat de l'error... Calia que l'organització armada basca hagués previst que el local no fos desallotjat...", i que "Terra Lliure denunciarà davant del Poble Treballador Català totes les actuacions que en lloc d'anar dirigides contra les forces d'ocupació i el sistema opressor vagin contra el nostre propi poble...".

Poc després, a les Borges, una bomba col·locada per Terra Lliure al jutjat matava una senyora que dormia a la casa del costat. Suposo que un argumentador jesuític trobaria diferències casuísticament essencials entre un cas i l'altre. No els en fem cas, com no fem cas de l'oceànica ignorància de la premsa en general, que en motiu de l'assassinat de les Borges va assegurar que es tractava de la primera víctima mortal de Terra Lliure -¿i els quatre militants de l'organització morts per la pròpia inèpcia, què, que no són de Déu?

No en fem cas i fixem-nos en allò que ja és massa llarg d'aguantar: que ens sobren energúmens i ens falten polítics.

Deixem també de banda l'ètica, ja que de política parlem: hi ha fets que són pitjor que un crim, són un error. La violència, si mai és el cas, és com la guerra, que és massa important per deixar-la a mans de militars. Fins i tot de militars que sàpiguen on apunten, disparin amb ofici i hi toquin de veritat.