Qui ens ho havia de dir! Ara resulta que tot l'afer del joc de la Generalitat d'Amunt, ha fet forat en els votants de Convergència de darrera i avantdarrera hora: enquestes secretes canten.

Finalment el PSC-PSOE ha aconseguit fer forat: el que no va aconseguir amb l'operació Banca Catalana, el que no li ha sortit amb la xamba estival del federalisme, li està funcionant força bé amb l'afer de la Lotto.

No era segur que passés, però hi havia possibilitats, i si comencem pel començament potser ho veurem més clar.

En el principi era la qüestió del calé. La Generalitat d'Amunt no en té prou per fer funcionar la maquinària que ha muntat, ni per exercir les competències que li han traspassat. Una manera de tenir aquests calés és evitar que Madrid se'n dugui el bilió de pessetes anual que, a part de la part aliquota que li toca, aquesta comunitat aporta a més a més. Un milió de milions de pessetes anuals; ho ha dit, també, el president de Convergència i membre de la Trilateral, senyor Trias Fargas.

Es veu que exigir que ens tornin els calés de massa no és prudent, es tracta de fer trencadissa, que la imprudència no ens faci malveure. ¿Hi ha una altra manera de tenir diners? La rifa. Això sí, ben moderna. ¿Possibles pegues? Una, que ha resultat fonamental: jugar-se els diners a travesses, rifes, loteries o el que sigui, per més modern que resulti el model copiat, resta fora de la psicologia profunda del model de ciutadà convergent: el president Pujol ha dit, així que ha sentit pudor de socarrim, que ell no juga mai.

Tot i així -¿tan desesperada és, la necessitat de numerari, a la Generalitat d'Amunt?- van tirar endavant.

I per aquesta escletxa ha fer forat el PSC-PSOE: n'hi ha hagut prou que assenyalés determinades barroeries dels executors del Pla Lotto -Carles (a) Cartes Vilarrubí és un provat partidari de tirar al dret i si ningú cau ja l'alçaran- perquè de la psicologia de les masses convergents s'alcés l'horríson murmuri:

-Sempre ho he dit, jo, que això de jugar és un vici.

¿Qui ho deia, que les properes autonòmiques ja estaven dades i beneïdes? La diversió electoral és assegurada... i a mans, exclusivament, del PSC-PSOE: que continuï burxant l'orella del prudentíssim vot convergent.

I si afegeix a l'encert d'aquesta ofensiva l'error d'importar el ministre espanyol de la Guerra per oposar-lo a Pujol, ja tenim, tots plegats, assegurada la neurosi de l'enjòlit. Que es facin fotre.