Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
What a pity
Ramon Barnils
   
 

Enric (Enric-Enrique) Sopena, What-a-pity de renom, és el nou director del Diari de Barcelona. Aquesta operació de banda socialista equilibra el nomenament fa un any encara no del convergent Max Cahner com a director, fora eufemismes, de l'Avui.

Bé han trigat prou, finalment s'ha refet la justícia. ¿Com podia ser, ara digueu, que l'Avui, un diari, estigués al servei més que no pas mai de Convergència; mentre que el Diari de Barcelona només estigués al servei del Psc (Psc-Psoe) gairebé sempre i només a cada una de dues planes?

El Sopena, What-a-pity, té un currículum brillantíssim i fet a mida per a la missió encomanada: únic opusdeista en actiu del Grup Democràtic de Periodistes -període tardofranquista-; estiuejant a Castelldefels; més tard fidel del Psuc -període postfranquista i una mica més-; aliat del Carlitos Sentís, "L'espión de Franco", en l'assalt combinat a l'Associació de Premsa de Barcelona; d'uns anys (els justos) ençà, incondicional del Psoe. Era el que manegava la informació a TVE -¿com ho heu endevinat?- sota Calviño a les darreres eleccions estatals, justament quan Butragueño va marcar un gol transcendental i just en aquell moment i naturalment per error, what a pity, va sortir sobreimpresa la propaganda electoral del partit en el poder, del partit sobre Sopena.

No solament és el permanent incondicional, l'amic Sopena. També és llest: de font directa se sap com s'ho feia, quan era responsable dels serveis informatius de la televisió espanyola, per informar sobre els partits que no eren els seus: hi enviava no pas cap periodista pro-Psoe, sinó un periodista contrari al partit afectat. Un periodista pro-trotskista que informés sobre el CDS, posem per cas. I és clar, el Suárez no el podia acusar de donar informació favorable al Psoe. Simplement, era informació ferotgement contrària al CDS. En general, contrària a tothom que no fos el Psoe.

Diuen que Sopena està eufòric. Que Cahner se sent acompanyat. Que els periodistes com Pernau, ex-director del Diari de Barcelona, s'ho miren d'una altra manera.

¿I la bona gent que encara té l'humor de comprar diaris? Per al poble, poesia:

I al poble, que el donin pel...,
que per a això hi ha les conferències
de sant Vicenç de Paül.