|
A l'aprovació del text sobre
autodeterminació del Parlament d'Amunt s'hi va
arribar, exactament, d'aquesta manera. Exactament, és
a dir, segons que em vaig fer explicar per
Àngel Colom, en persona, en vistes de la confusió
general.
1. Fa mesos, i essent secretari general
d'ERC Joan Hortalà, el partit va presentar a
admissió del Parlament una proposta no de llei
a favor de l'autodeterminació de Catalunya. No
cal dir que el text no el va redactar Joan Hortalà.
Va ser cosa de Josep Lluís Carod-Rovira.
2. L'organisme parlamentari corresponent
va acceptar a tràmit la proposta no de llei,
i va posar el paper a la cua.
3. Mesos després, va arribar
el torn a aquest paper de si es mereixia passar o no
al ple del Parlament. El dia que tocava discutir això,
Àngel Colom, no en sabia res. Ho va descobrir
quan anava rutinàriament al Parlament, i per
distreure el viatge fullejava els papers oficials. Arriba
al Parlament i pregunta com és que no s'havia
avisat als diputats d'ERC; el convergent a càrrec
de la qüestió diu que se'ls havia enviat
un telegrama. Àngel Colom no l'havia rebut, i
comprova que els altres dos diputats d'ERC, Carod-Rovira
i Pueyo, tampoc. Però ja era allà, de
manera que ocupa el seu lloc a la comissió que
discutia el paper. L'autoritat convergent de guàrdia
li diu que nanai, que el diputat d'ERC habitual és
un altre. Colom li recorda que és habitualíssim,
admès i establert, que es puguin substituir els
uns als altres, i que ho acaba de comunicar per escrit.
L'autoritat convergent de guàrdia torna a la
càrrega i diu que molt bé, però
que, vist que dels sis diputats d'ERC que hi havia quan
van presentar la proposta, tres són tres i els
altres tres són Hortalà, Sabanza i Casanovas,
¿quin dels dos grups ha heretat la proposta?
Colom s'indigna i li diu que la proposta la va presentar
ERC, i que per tant se'n fa càrrec ERC. El convergent
de guàrdia baixa la guàrdia, i es reuneixen
a part Colom, ERC, i Cahner, CiU; modifiquen el text
de la proposta: en comptes de ser afirmatiu -en favor
del dret a l'autodeterminació- es redacta en
negatiu -no es renuncia al dret d'autodeterminació-.
És manté el mot autodeterminació,
tot i que fins a l'últim moment Cahner volia
canviar-lo per "dret a decidir per ells mateixos"
o qualsevol palanganada semblant.
Colom em va començar a explicar
els fets afirmant:
-Tinc sort, tinc molta sort -referint-se
a haver descobert per casualitat que al cap de mitja
hora s'havia de decidir en comissió el que després
ha resultat una bomba situada en els fonaments de l'ordre
establert, del règim actual i de la Pax Autonomica.
No dic que no.
Però la sort és de qui la busquen. Dit
d'una altra manera: treballem i preguem, perquè
no se sap mai ni el dia ni l'hora, ni el com. Que els
ho preguntin, sinó, a Estònia i Ceaucescu,
a Letònia i Hoenecker, a Noriega i els alemanys,
a Carrero Blanco i els saharauis.
|