Però si ells s'han atrevit a tot, vosaltres tot els ho heu permès: com més vil és l'opressor, més infame és l'esclau, va escriure Laharpe, que va viure la Revolució francesa:

Mais s'ils ont tout osé, vous avez tout permis: / Plus l'opresseur est vil, plus l'esclave est infame.

Laharpe, doncs, no s'estava de romanços, i deia les coses pel seu nom: l'infame és l'esclau, perquè accepta l'esclavitud per més vileses que perpetri l'opressor.

No es tracta, és clar, de blasmar els monàrquics de perruqueria i d'oficina d'atur, que aquests dies han pogut expressar públicament les idees i les conviccions reialistes adquirides a les revistes del cor els uns, a la cua en cerca de feina o de misericordiós subsidi els altres. La inseguretat personal dels ciutadans sense feina, el barat romanticisme de tothom han fet tant per la monarquia espanyola com el dictador, generalíssim Franco, i gairebé tant com els polítics professionals de la transició.

Es tracta de constatar una vegada més que els polítics professionals del moment actual, és a dir la posttransició, formats durant la transició, van adquirir durant aquell període l'hàbit d'abaixar-se els pantalons desmesuradament: hàbit que els ha quedat com a vici i que els duu avui a abaixar-se'ls amb la mateixa desmesura, a la primera indicació des de dalt. Com aleshores.

Quan resulta que mirant fredament, tècnicament, políticament, avui ja no fa falta. És incoherent que els mateixos polítics que van aprovar el dret del Principat a l'autodeterminació hagin dit el que han dit aquests dies en suport de la monarquia, institució lògicament contrària a la pèrdua de qualsevol patrimoni o títol. És incoherent que els que es diuen europeistes enèrgicament europeistes recolzin una estructura política, la monarquia, que si mai existeixen uns estats Units d'Europa lògicament haurà de retirar-se (si no és que, el govern únic d'Europa es constitueixi en forma de monarquia). Els professionals del govern actualment imperant, antifranquistes i per tant antiborbònics en immensa majoria, van fer de la monarquia conveniència per passar de les Cortes franquistes al parlament espanyol. I ara, d'aquella conveniència, en volen fer necessitat per a tothom.

Aquesta gent comença a estar tronada. ¡Que ja som al segle XXI, avis!

NOTA: Aclariment aparegut a l'article del número 308:

N.B. Efectivament, els rodolins francesos transcrits a l'article De vilesa i d'infàmia eren un private joke adreçat exclusivament a Joan de Segarra, l'únic francès seriós que conec: per a Laharpe, els opressors eren els revolucionaris, i els oprimits la noblesa. Bona estada a Alacant. Tot irà bé -ça ira- que deien al Roselló.