De les diverses restriccions establertes per a dur a bona fi el pas de la dictadura a la democràcia, no pas van ser les menors les que van afectar la premsa: durant anys, i encara dura, no es poden ni tan sols relativitzar les bondats de l'església, de l'exèrcit, de la monarquia i de la unitat espanyoles. La de l'església va ser la primera a relativitzar-se -potser, paradoxalment, perquè d'aquells tabús era el que s'havia fet més preguntes sobre la bondat de la dictadura.

Continuen les restriccions als comentaris sobre l'exèrcit, la monarquia i la unitat d'Espanya.

I ara ve el rei d'Espanya i ens renya en forma de missatge de Nadal. "Una democràcia avançada no s'entendria sense l'equilibri entre la veracitat de la informació i el respecte més gran a la llibertat d'expressió, dret consagrat per la nostra Constitució...".

No s'hi entén res, francament. Ja és prou estrany això de "democràcia avançada", i qui va co-protagonitzar la democràcia orgànica, ni que només fos per conveniència hauria de fugir com de fum de sabatots de qualsevol millora del concepte, clar i net, de democràcia.

Pel que fa a l'equilibri entre informació veraç i llibertat d'expressió, ¿què deu voler dir, que si augmenta la veracitat de la informació s'ha de disminuir l'expressió lliure per mantenir l'equilibri? ¿Viceversa?

Sense parlar del lapsus que representa això de recolzar la llibertat d'expressió en el fet que sigui consagrada a la Constitució espanyola. ¿Què vol dir, que quan la Constitució Espanyola, per exemple l'anterior (que a ell el consagrava Príncipe de España i a nosaltres súbdits de la democràcia orgànica) no consagra la llibertat d'expressió, aquest dret ja no mereix el respecte més gran?

Tant de sermó, tanta d'advertència, tanta modulada però innegable bronca, tot plegat perquè ja fa mig any, aquest estiu, alguns mitjans de comunicació es van fer unes preguntes sobre la coincidència de la crisi del Golf i les completes vacances reials, o perquè algú, amb més intenció que informació (que més voldria la monarquia espanyola que poder-se comparar amb l'anglesa) volia equilibrar el príncep Carles d'Anglaterra a les Falkland amb el príncep de Astúrias al golf Pèrsic.

A aquests Borbons se'ls ha de vigilar. Com sempre, vaja.