Sense moure'ns de la llei: l'article 140 de la darrera Constitució espanyola diu que aquesta Constitució garanteix l'autonomia dels municipis. No cal que ens escandalitzem si aquest imperatiu constitucional no es compleix. Si no es compleix el de les autonomies, tot i tractar-se d'un estat que basa la seva autopropaganda en aquesta figura política -estat de les autonomies és l'expressió amb què s'omplen la boca els enemics de tota autonomia- menys encara complirà l'altre imperatiu d'autonomia, desconegut pel ciutadà normal i corrent.

Ni cal que insistim massa el forat per on se'ls veuen les vergonyes, que és el forat dels diners, del finançament: l'única autonomia que pot exercir com a tal és la basca, precisament perquè els diners dels seus subjectes els recapta ella, i després, amb les butxaques plenes, negocia amb Madrid quina part li'n traspassa. Mentre que totes les altres autonomies han de fer al revés, l'estat central recapta els diners de tothom i després negocia, amb les butxaques plenes, quins diners ens torna. No parlem de bona voluntat, perquè parlem de política; ni tan sols parlem de compliment de compromisos entre un estat dit de les autonomies, ja que parlem d'un estat central i centralista, per origen, evolució i necessitat vital: en aquests moments el govern de l'estat deu al seu soci, agent publicitari, amic i company de partit COOB, màxim òrgan dels Jocs Olímpics, trenta-tres mil milions de pessetes en compromisos firmats i decidits. El cas de greu compromís és tal que el COOB ha autoritzat a l'abad del COOB de treure d'on pugui aquests diners, que teòricament són seus i ben seus.

No, aquí l'escàndol és que acaben de passar unes eleccions municipals i ben poques candidatures, per no dir cap, si més no de les que han sortit als diaris, han posat en el seu programa cap acció a emprendre, per tímida que sigui, a fi de pressionar l'estat central en aquest punt decisiu, que demostra si ells compleixen la seva Constitució o no.

Això sí, fora de temporada, d'aquí a quatre dies, sortiran experts dels diversos partits que ens tornaran a fer perdre el temps amb la predicació, cada dos per tres repetida per teòrics de dreta i esquerra, moderadament autonomistes o decididament nacionalistes, del repartiment dels impostos globals d'aquesta manera: la meitat per a l'estat, una quarta part per a les autonomies i una quarta part per als ajuntaments.

Doncs no, ni això. I per una raó ben clara: perquè la democràcia, la llibertat, el benestar i l'autonomia tant de les persones com dels grups comença, inevitablement, als municipis.