| |
Bartomeu Bestard, de Ciutat de Mallorca,
demana per què no es crea una televisió
dels Països Catalans. Resposta: perquè els
Països Catalans no existeixen. I una entitat que
no existeix mai no pot tenir una televisió pròpia.
Se n'adona, de la realitat, el comunicant: "per
què no s'arriba a un acord entre les diverses
comunitats del país?" És a dir, que
els Països Catalans són comunitats encara
diverses, i per tant amb lleis diferents; i a més
amb partits diferents als governs. Tot i que al primer
punt hi hauria una essència a ressaltar: les
úniques lleis comunes dels països són
les lleis espanyoles, que a més són les
úniques digne del nom de lleis i que no depenen
dels respectius diguem-ne parlaments. De la creació
de televisions, les lleis espanyoles diuen que, si hi
ha sort, les comunitats autònomes, cadascuna
d'elles per separat i dins estrictament del seu territori,
podran tenir televisió. Si hi ha sort, és
a dir, si el govern, l'únic, l'espanyol, s'hi
avé. De moment el govern espanyol s'ha avingut
a permetre una certa televisió a la comunitat
autònoma de Catalunya i a la Comunitat Valenciana,
però no pas a la Comunitat Balear. Una altra
manera de tenir televisió és la televisió
privada, les llicències de les quals es van concedir
fa dos anys encara no i al concurs de les quals no s'hi
va presentar cap grup privat que proposés una
televisió comuna per als Països Catalans.
Potser perquè, segons les normes del concurs,
s'exigia un mínim de territori a cobrir, superior,
no cal dir-ho, a les hectàrees nostrades. Sort
que en vam tenir, d'aquesta clàusula, perquè
ens podem continuar queixant del xovinisme espanyol;
sense ella tampoc no s'hi hauria presentat cap grup
capitalista nostrat, només cal veure què
en fa, dels seus diners, el capitalisme nostrat, a l'hora
dels mitjans de comunicació: ni un diari, ni
tan sols d'abast regional; ni una emissora, ni tan sols
d'abast regional; ni un setmanari, si no és aquest.
Molt poc.
Pel que fa a l'acord entre les diverses
comunitats, per exemple entre el Principat i el País
Valencià que ja disposen de televisió
pròpia, encara que sigui oficial, dues coses:
la primera, que les governen diferents partits, i si
això no fos prou, cap d'ells no té al
programa res que s'assembli al reconeixement, la reconstrucció
de res que pugui respondre al nom de Països Catalans
ni similar. En aquest cas, no donen perquè no
prometen. Ni ens en podem escandalitzar. Però,
i segona cosa: les lleis, espanyoles, no els ho permeten;
les comunitats no poden arribar a acords seriosos pel
seu compte, com el que faria falta per al cas. Ho prohibeix
la Constitució espanyola en persona. ¿Cap
on anem? Cadascú a la seva, com és habitual;
i aquest és l'únic punt sobre el qual
val la pena de parlar. En aquest tema: ¿cap on
va, cadascú? No es pot acusar el PSOE, que controla
TVV, de no fer Països Catalans: no els té
al programa. Acusarem, amb més o menys convicció
als electors que, tenint-los a la Idea, voten aquest
partit. I acusarem amb tota la convicció els
partits, organitzacions i polítics que tenint-los
al programa no saben vendre el programa als electors.
Mentrestant, a legalitats: Voltor, Amics de TV3, els
mapes del temps, els programes infantils de TVV, el
Barça...
Resposta a JMT,
de Terrassa: T'he conegut sota el pseudònim.
Seràs meva, però no quan tu vulguis.
|
