Les informacions aparegudes en aquesta revista sobre la propera canonització del capellà José María Escriba Balaguer, conegut en el món per "Josemaría", tot junt, Escrivá amb v i accent a l'espanyola, i un de abans de Balaguer que només per al vulgus indica classe noble, o sia Josemaría Escrivá de Balaguer,
duen un aire de nostàlgia i melangia que Déu n'hi donés la segona vegada que l'Opus apareix a les nostres vides.

La primera va ser pitjor, potser per això la bibliografia sobre la presumpta secta va ser més punyent que no la que corre aquests dies -de moment, perquè un desitjaria, a canvi del que fos, de llegir les vivències opusdeístiques de Víctor Reina, excapellà de l'Obra, amb tracte personal, i tant, amb el proper santet, que després va ser degà de Periodisme de Bellaterra i que n'explicava de crespes. En l'època anterior va sortir un llibre de Lluís Carandell sobre el cas, bastant fortet; i Ruedo Ibérico, editorial espanyola a París, en va treure un altre de més fort. Tots dos molt buscats i sempre exhaurits.

El cas més espectacular de llibre que mercès a l'Opus va arribar a la fama, i a la fama i a la riquesa permanents va dur al seu autor, va ser Autopista, de Jaume Perich. Va ser un llibert que recollia dibuixos i textos, els enyoradíssims textos de Perich, i que tenia l'Opus Dei com una de les seves presumptes fites, una entre dues dotzenes més. Era la dictadura i l'humor havia de ser indirecte. Un acudit perfecte, per si sol i per a l'època, sobre l'Obra, que llavors tenia l'exclusiva, sempre a les ordres del dictador: es veia, senzillament, un edifici en construcció, amb algun obrer, i s'hi copiava, textualment, el rètol habitual en els edificis en construcció: "Prohibida l'entrada a tota persona aliena a l'obra".

No sabien quin títol posar al variat recull de dibuixos i textos, van decidir de posar-hi Autopista, ja que feia molt poc que se n'havia inagurada la primera, el 1969 o 1970. Ara bé, Camí era el títol del llibre de text espiritual dels opusdeistes, i la gent ens vam passar de llestos, vam fer anar la imaginació, vam considerar que Autopista era el Camí periquià, i ja hi vam ser: grandiós, enorme, inenarrable èxit editorial.

Ara fa poc ha sortit la versió espanyola de Making Saints ("Fent sants") de Kenneth L. Woorward, a Edicions B. No tan divertit com Autopista, no tan ofensiu a la intel·ligència com Camí, molt més bèstia que tots dos plegats: és una investigació de mig miler de pàgines fetes per l'especialista de Newsweek en qüestions religioses que explica el procediment de l'església per fer sants. Hi surt, poc, l'Escriba Balaguer, però prou per no fer riure ni semblar mentida: fa llàstima, com un producte japonès de quan els productes japonesos feien llàstima.

I no és que l'Opus i el Papa Wojtyla no estiguin avisats: ho va dir el jesuïta Arrupe: "L'Opus és tal com érem nosaltres, i tal com no hem de tornar a ser mai més".