En una carta al director que titulen "Reflexions postelectorals", Josep Ros, des de Les Escaldes d'Andorra, diu, al número anterior: "avui dia, ben bé d'esquerres només hi ha Iniciativa per Catalunya i en aquest sentit em cau molt bé", i després hi afegeix més consideracions fins a concloure que es queda amb Esquerra Republicana.

És efectivament veritat per a una part, minoritària, de la població -la part que llegeix diaris i revistes- que el Psuc continua tenint la imatge que és més d'esquerres que ningú i, probablement, de ser l'únic partit encara d'esquerra que demana el vot al contribuent -només del Principat.

Per a la part majoritària de la població són els comunistes: out.

Ocupar-se de liquidar els comunistes és feina feta, ja no hi són. Ocupar-se, en canvi, de definir què és allò que fins ahir se'n deia esquerra ja és més interessant. Interesantíssim. I prou, perquè l'essència de l'esquerra, del progressisme, del radicalisme o del que se n'hagi anat dient en el transcurs de la Història no ha variat ni variarà mai de mai, i se'n diu llibertat i punt i prou.

Ara, ¿com es fa progressar, la llibertat? O, per ser més exactes, ¿com es fa perquè la llibertat sigui més present? És aquí on hi ha la feina d'avui i d'ara mateix -i de sempre, concretar en punts exactes, què augmenta la llibertat. Ecologia i llibertat. Economia i llibertat. Feina -i atur- i llibertat. Europa i llibertat. Cultura i llibertat. Llengua i llibertat. Administració i llibertat. Estat i llibertat. Comunicacions i llibertat. Mitjans de comunicació i llibertat. Maastricht i llibertat. Sindicats i llibertat. Escola i llibertat. Jocs Olímpics i llibertat.

¿És aprofitable el Psuc, o si voleu Iniciativa per Catalunya, a l'hora de concretar en punts exactes la cara que ha de fer avui allò que fins ahir se'n deia esquerra, i que sempre té com a única essència la llibertat? Dues coses: l'una, ja s'ho faran, que per això són polítics. I dues: la quantitat, que mai no ha estat imprescindible per a fer un programa, ho és per a guanyar vots.