Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
Música i ciutadans
Ramon Barnils
   
 

En acabar d'un dels actes públic sobre les detencions de ciutadans de fa unes setmanes, el músic Santi Arisa se'm va acostar i em va dir, preguntant-me pels organitzadors de l'acte:

-¿Els coneixes? Vull col·laborar-hi, com sigui.

Li vaig presentar un parell de persones dels organitzadors de l'acte, amb una prudent confiança en l'acord. Un mes després encara no, la prudència hi era de sobres: a l'acte públic musical de Girona, Santi Arisa i els seus coneixements dels món dels músics es veu que van ser part sòlida de l'èxit de públic de l'acte.

Més: també, a la propaganda de l'acte, hi surt un organisme que es veu que s'encarregarà d'aquesta sèrie d'actes públics.

El camí sembla excel·lent: la societat, amb aportació de persones i grups, s'organitzarà per efectuar un seguit d'actes públics tendents a manifestar que hi ha persones i grups, i la societat sencera, que continua avançant en els camins de la llibertat, que és única i indivisible: individual, de grup, de nació, humana, tota una i la mateixa, i si una en pateix l'altra en rep i tota ella fa un pas enrere. La llibertat no és un element més, és l'atmosfera en què poden viure tots els elements.

La idea central d'aquesta campanya en favor de la llibertat dels detinguts, i del progrés vers les llibertats generals, seria fantàstic, i ja ho comença a ser, que fos aquesta: no són actes a la defensiva, sinó a l'ofensiva; no es tracta de defensar-se de Corcuera i la seva llei, de tutti quanti i les seves grolleres pasterades, sinó de deixar-los enrere. No es tracta de fer un alto en el camí, sinó de seguir-lo superant-ne els obstacles.

"Connais pas", va dir el president Tarradellas referint-se al senador més votat, que per això li feia nosa, el senyor Josep Benet. I Benet, amb justícia o sense, es va diluir.

El moment no és pas dolent: ¿qui se'n recorda, si no són els seus munyidors, dels Jocs Olímpics? ¿Qui se'n recorda, si no són les seves víctimes, de la brillant política econòmica del govern de Madrid? ¿Qui s'ho creu, encara, que a Catalunya, a la massa de la societat hi hagi altra bandera que la catalana? ¿Qui no ha descobert encara que el rei d'Espanya, perquè no el xiulin a Catalunya, s'ha de deixar tocar Els Segadors, i que, perquè el continuïn no xiulant, s'ha de comportar com un viatjant de cotilles, a visita diària i fins a l'estrès, i així que gira l'esquena i, estressat, se'n va a jeure, és com si no ens hagués visitat? Diguin el que diguin l'ABC o la Clotilde Fernández, l'Hola o el Lluch Martín.

N'hi ha uns que volen organitzar un acte públic i musical com el de Girona a Tarragona, una d'aquestes setmanes. I n'hi ha d'altres que en volen organitzar en d'altres llocs. Música al carrer, els ciutadans també.

Es tracta de continuar atacant. Com sempre.