|
En acabar d'un dels actes públic
sobre les detencions de ciutadans de fa unes setmanes,
el músic Santi Arisa se'm
va acostar i em va dir, preguntant-me pels organitzadors
de l'acte:
-¿Els coneixes? Vull col·laborar-hi,
com sigui.
Li vaig presentar un parell de persones
dels organitzadors de l'acte, amb una prudent confiança
en l'acord. Un mes després encara no, la prudència
hi era de sobres: a l'acte públic musical de
Girona, Santi Arisa i els seus coneixements dels món
dels músics es veu que van ser part sòlida
de l'èxit de públic de l'acte.
Més: també, a la propaganda
de l'acte, hi surt un organisme que es veu que s'encarregarà
d'aquesta sèrie d'actes públics.
El camí sembla excel·lent:
la societat, amb aportació de persones i grups,
s'organitzarà per efectuar un seguit d'actes
públics tendents a manifestar que hi ha persones
i grups, i la societat sencera, que continua avançant
en els camins de la llibertat, que és única
i indivisible: individual, de grup, de nació,
humana, tota una i la mateixa, i si una en pateix l'altra
en rep i tota ella fa un pas enrere. La llibertat no
és un element més, és l'atmosfera
en què poden viure tots els elements.
La idea central d'aquesta campanya en
favor de la llibertat dels detinguts, i del progrés
vers les llibertats generals, seria fantàstic,
i ja ho comença a ser, que fos aquesta: no són
actes a la defensiva, sinó a l'ofensiva; no es
tracta de defensar-se de Corcuera i la seva llei, de
tutti quanti i les seves grolleres pasterades,
sinó de deixar-los enrere. No es tracta de fer
un alto en el camí, sinó de seguir-lo
superant-ne els obstacles.
"Connais pas", va dir
el president Tarradellas referint-se al senador més
votat, que per això li feia nosa, el senyor Josep
Benet. I Benet, amb justícia o sense, es va diluir.
El moment no és pas dolent: ¿qui
se'n recorda, si no són els seus munyidors, dels
Jocs Olímpics? ¿Qui se'n recorda, si no
són les seves víctimes, de la brillant
política econòmica del govern de Madrid?
¿Qui s'ho creu, encara, que a Catalunya, a la
massa de la societat hi hagi altra bandera que la catalana?
¿Qui no ha descobert encara que el rei d'Espanya,
perquè no el xiulin a Catalunya, s'ha de deixar
tocar Els Segadors, i que, perquè el continuïn
no xiulant, s'ha de comportar com un viatjant de cotilles,
a visita diària i fins a l'estrès, i així
que gira l'esquena i, estressat, se'n va a jeure, és
com si no ens hagués visitat? Diguin el que diguin
l'ABC o la Clotilde Fernández, l'Hola
o el Lluch Martín.
N'hi ha uns que volen organitzar un
acte públic i musical com el de Girona a Tarragona,
una d'aquestes setmanes. I n'hi ha d'altres que en volen
organitzar en d'altres llocs. Música al carrer,
els ciutadans també.
Es tracta de continuar atacant.
Com sempre.
|