D'ençà del malbaratament d'Amedo i els seus gurús, la policia espanyola no para de donar-nos satisfaccions. Cas Idoia López Riano: la detenen els francesos i la informació ni tan sols s'espanyolitza, la serveixen com si Espanya fos Europa -o l'Uruguai, guai!-. Tot just es completa amb les fotografies de la Casa -d'Espanya-. Resultat: en lloc de sortir d'assassina, de psicòpata, de "descerebrada" segons la fina terminologia de la ideologia dominant, hi surt d'activista, de guerrillera, d'algú amb nom i cognoms propis.

Les primeres fotos publicades a Espanya després de la detenció d'Idoia López Riano eren tres: la de noia normal i corrent, la de mala bèstia i la de paia boníssima. Fins que la policia i la filosofia dominants no van reaccionar ja havien passat ben bé quatre dies. Massa dies. I en un cas com a mínim, la foto de paia bona ja s'havia publicat en colors a portada. Ideal perquè la massa electoral, el públic d'Hola, Lectures i Tele/5 reflexionés així: quina llàstima de noia, tan maca com és!

Van passar dies abans no s'endegués la informació i en quedés una sola foto, la de mala bèstia.

Amb el nom, igual. En les primeres informacions, no "completades", Idoia era Idoia, que és nom basc. Van haver de passar alguns dies perquè li traduïssin, correctament, el nom a la llengua dels enemics: Margarita. I no va ser fins que la premsa populista europea va desterrar-li el nom policíac de Tigressa que la premsa fina espanyola no va veure que per desprestigiar Idoia, i de passada la cultura basca, Idoia era en realitat "tigressa".

De moment dues badades, foto i nom. Ara deuen treballar en les acusacions: si Idoia aconsegueix d'haver delinquit a França - anar amb un noi que no li era marit, dur pipa, fer política, etcètera-, adéu caramel per a Espanya: la tancaran els francesos i ella es perdrà els "hàbils" interrogatoris consuetudinaris de la policia juleia.

Si Madrid ha fallat en la propagació de fotos i noms, triomfarà en la qüestió estrictament legal? Prou: acabarien fent-nos llàstima.