Aquests dies han passat moltíssimes coses: senyor Serra, responsable del Cesid durant molts anys, ja sense tics, ha denunciat que el Cesid de la seva època no havia complert la seva obligació constitucional d'espiar en Pujol. Ho ha denunciat amb fermesa, per la tele, sense tics, i utilitzant expressions sacrílegues per a un demòcrata, com ara "absolutament", "no cap", "totalment", "inacceptable", expressions absolutistes. I El País s'ha tornat a treure la careta, ha donat informació impecable, fidedigne, del millor periodisme, amb dades, dates i proves... demostrant, una vegada més, primera, que ho sap tot, i segona, que ho diu en el moment oportú. Oportú no pas per al lector o per al ciutadà, és clar, sinó per a la secta espanyola que representa. Com fa l'ABC, que un any proclama en Pujol president de l'any i després en diu tots els penjaments. El País un any denuncia Banca Catalana entre tots els bancs carregables i després denuncia que espiïn Pujol mateix entre tots els espiats -Conde i Garzón entre ells-. Aleshores li convenia carregar-se impecablement en Pujol per Espanya, ara li convé de salvar-lo. Amb la mateixa impecabilitat.

Es veu que no. Segons Serra, vicepresident del Govern espanyol, el seu servei d'informació no ha espiat el president d'una comunitat autònoma, Catalunya, on segons discretes enquestes cada cop puja més no solament el nombre d'independentistes, sinó el nombre d'inconformes amb el Govern de Madrid, i més encara el de ciutadans que, catalans o no catalans, veuen com empitjora la relació qualitat-preu entre ser espanyols i el que els costa.

Fins el punt que el mateix president Pujol de Catalunya, que el Cesid no ha espiat, associat al Govern de Madrid tant com li ha convingut, i un tros de massa, acaba de dir que, des del punt de vista econòmic, Catalunya podria ser independent. I l'ha comparada amb Portugal, que no és tan ric com Catalunya, i que és independent.

Ja hi som. Narcís Serra ja no té tics. Cosa que li permet de dir, en directe i en diferit, i repetit tantes vegades com convenia, que el Cesid no ha espiat en Pujol. A veure si ens entenem: si el Cesid és el centre superior de la defensa espanyola; si la Constitució diu que l'exèrcit és la garantia de la unitat d'Espanya, i Jordi Pujol és el president de Catalunya, aleshores l'obligació constitucional del Cesid és d'espiar en Pujol.

Només un punt fosc: on és, el nostre Cesid? Què en sabem dels fills de González, per si un cas, i dels d'en Serra, per un cas desesperat? El Cesid no ha complert el seu deure no espiant Pujol. Però, i nosaltres, que potser l'hem complert, espiant-los a ells?