Els mitjans de comunicació van plens ara de la relació a Espanya entre partits i poder financer. La veritat diàfana l'ha dit un banquer: les finances van sempre a favor del govern, sigui quin sigui, perquè anar a favor del govern afavoreix. La mitja veritat que no ha dit és la decisiva, és clar: el món financer, com el polític, vol el poder no pas sigui quin sigui, sinó sigui com sigui. Molt bé, un cop més retratem Espanya. I nosaltres? Perquè "aquí" tenim alguna força financera de les més poderoses d'Europa. I aquí hi ha alguna organització potencialment disgregadora (separatista), partidària de modificar radicalment els esquemes de poder. Rastellera d'hipòtesis: Una, el "nostre" poder financer vol conservar el poder sigui com sigui. Dues, el poder financer manté financerament la cosa separatista perquè satisfà la força dels ciutadans separatistes, però no enllà d'un nombre assumible de diputats. Tres, li és fàcil si els líders de l'organització tenen problemes d'autoafirmació i confonen la seva personalitat, més aviat ridícula, amb la personalitat col·lectiva, desemparada, de fa segles. Fa bonic, eh que sí.