Amb motiu de les eleccions estatals vinents, destacats intel·lectuals van manifestant adhesió als diversos partits polítics, els quals s'ocupen de fer-ho públic amb els mitjans publicitaris habituals.

Aquest fenomen ja només escandalitza els destacats intel·lectuals que van ser els primers a protagonitzar el fenomen de destacats intel·lectuals, llavors només d'esquerres, fent públic manifest d'adhesió política. Sovint estalinista, concretament. Lògicament, ja que un intel·lectual només destacava si a una dictadura de dretes no hi veia d'altra sortida que una dictadura d'esquerres. I això després de molt rumiar, que és l'activitat per a la qual se'l paga.

Igualment ara: intel·lectuals que es van destacar en favor de l'Estat a mans de l'esquerra, després de molt rumiar estableixen que davant de l'afebliment de l'Estat fort d'esquerres l'única sortida és l'Estat fort de dretes. Concretament de Martín Villa i Cascos, Vidal-Quadras i en general el franquisme reciclat.

I és que el que val val, i el que no, per a destacat intel·lectual.