El duc d'Olivares va passar a la història també per bibliòman: al principi del seu mandat tenia catalogats 2.700 llibres impresos i 1.400 manuscrits. Amb el poder el volum li va augmentar: els canonges de Saint Blavon li van regalar uns quants manuscrits.

"Alguns d'aquests regals eren més voluntaris que no pas d'altres -gosa comentar J. H. Elliot, en la seva bibliografia del protagonista de la guerra dels Segadors-. La seva visita amb el rei d'Aragó i Catalunya el 1626 li va proporcionar una collita de preciosos còdexs plomats de les mans de monjos reluctants. Més còdexs li van venir dels monestirs de Poblet, Montserrat i sant Joan de la Penya".

Aquelles guerres vam acabar perdent-les, i la darrera també. Així que si no es reclamen les tresautoritzacions d'Olivares, per què sí les de Franco dipositades a Salamanca? Ei, si és que no hem de ser més durs amb Franco que no pas amb Olivares