La sentència del corresponent tribunal -sempre en tenen un que correspongui, els qui disposen de la força armada- sobre la llengua de les etiquetes del productes catalans utilitza aquesta expressió: que "com a mínim" han de dur el text en espanyol. L'expressió és exacta: diu que en una democràcia de mínims amb el mínim vas que t'estavelles. Vegeu el resultat dels tractes de partits catalans amb partits espanyols en el poder -abans el Psoe, ara el Pp.

Les sentències són textos legals; no pas literaris, en els quals "com a mínim" vol dir que com a mínim hi ha d'haver més teca que no la mínima obligada. La lletra de la sentència ens recorda l'oratòria de l'inefable ministre i rector Lluch i (i-y) Martín: a Girona li'n van apreciar la densitat de contingut quan fa uns anys, i davant un cas de licors obligats a dur l'espanyol a l'etiqueta, el ja inefable els va demanar de què es queixaven, si "també" podien dur-hi text català.