Amb motiu dels recents, eterns, incidents esdevinguts a Madrid i sucursals contra paraules, persones i cadàvers no exactament espanyols, s'ha tornat a parlar de la tolerància com una virtut. Una virtut "tolerar" que els altres siguin com són, diferents? Una simple mirada al diccionari -de qualsevol llengua- i es veurà que la tolerància no és cap virtut, sinó un simple pegat.

Fins i tot Ortega y Gasset ho veia així. De manera que quan va veure que allò de l'estatut no tenia deturador es va inventar la paraula conllevancia, perquè "tolerar-nos" li semblava insultant per a nosaltres; fins i tot a ell, que creia que érem espanyols, i al mateix temps i sense veure-hi contradicció, que només caps castellans tenien òrgans adients per a governar Espanya.

Demanar-los sisplau que deixin de fer l'espanyol i que ens tornin a tolerar? La primera és impossible: ho són, i per tant el fan. Pel que fa a tornar-nos a tolerar: sa mare.