Ho va exp1icar l'altre dia Joan Becat, de les Universitats de Perpinyà i Catalana d'Estiu. A Còrsega els números deien que el partit nacionalista de Simeoni podia perfectament convertir-se en partit frontissa entre els dos partits gruixuts, d'obediència francesa. El llegendari Simeoni, que conserva el llenguatge independentista, aquests darrers anys hi ha afegit detalls de govern quotidià: economia, treball, comunicacions. Intentar fer política i no poesia és el que pot explicar el previsible salt endavant del nacionalisme cors. En vigílies de confirmar aquest salt a les urnes, van i maten el representant del centralisme francès. Qui ho ha fet? Diu que els nacionalistes, però encara no se sap. Qui perjudica l'assassinat? Diu que els nacionalistes de Simeoni, però no se sabrà fins a les pròximes eleccions corses.

Els catalans del nord, ens els hauríem d'escoltar més: tenen més experiència que nosaltres, tant en centralisme com en europeisme.