El 1997, i segons una enquesta del mateix partit, el 31 per cent del militants del Psm-Nacionalistes de Mallorca llegeixen El País, i un 19 per cent l'Avui -i un 3 per cent l'Abc. Hi ha d'haver de tot.

Del punt de vista del lector de diaris les preferències són explicables, el diari espanyol està ben fet i el català és faltat. I és inútil, pitjor que obvi, recordar que El País és dels seus i l'Avui dels nostres; que sigui "dels nostres" és cert, i també que a cada casa hi ha de tot i que als faltats no s'hi acut per saber què passa, ni d'entrada ni de sortida.

D'entrada sí s'acut als ben constituïts i amb fama de grassos i enllustrats, encara que no siguin "de casa"; el lector "seriós" de diaris vol que siguin "seriosos" i el diari espanyol d'entrada, ho és. Ara: de sortida...

De sortida resulta ser un diari que, malgrat vestir-se de seda, és un fenomen més de la fatalitat que conforma Espanya: la que els obliga, per no morir, a ser espanyols i prou.

Josep Palou, a El País, la quintacolumna. L'anticatalanisme d'esquerres, Edicions Documenta Balear, ho mostra amb documentació extensa, bell estil, índex de noms i exemplar falta de respecte. Ja voldria El País editar llibres que en tinguessin l'aura intel·lectual i la profunditat de pensament; no poden: necessiten, per damunt de tot, defensar Espanya caigui qui caigui -per exemples l'autèntica altura, la profunditat real, les veritats de Catalunya, la llibertat no espanyola d'expressió.

.