Amb motiu del darrer atemptat d'ETA, Aznar, cap del govern espanyol i vell usuari del pseudònim ''un joseantoniano'', i Mayor, cap de la seva policia i debel·lador de moros de l'Ejido, s'han qualificat de "demòcrates" ells mateixos i els seus.

"Nosaltres els demòcrates", han tornat a dir. Una manera total de parlar.

Per la seva banda, Juan Carlos l, rei dels anteriors i d'Espanya per voluntat exclusiva, ni tan sols democratitzada, del dictador Franco, ha parlat de les "idees totalitàries" dels autors de l'atemptat. En canvi ha afegit que la que ell feia de 1'atemptat era una condemna "radical".

Al costat d'aquestes claredats mentals, deuen ser obscures les paraules del bisbe Setién, quan diu que la pau té un preu, i per això el van fer plegar; o fosques del tot les dels que diuen que d'alternativa democràtica a la guerra només n'hi ha una, la negociació.

Fosques del tot, perquè el que és clar és que "al enemigo, ni agua".