L'altre dia aquesta revista publicava una part de l'editorial en anglès, en contraatac a un primari document oficial nord-americà sobre Catalunya. Si la revista fos sotmesa als reglaments nord-americans, segurament que no ho hauria pogut fer.

L'altre dia va arribar a Tarragona el portaavions John F. Kennedy, amb cinc mil tripulants. Enric Alfonso, en un reportatge com cal, parla amb tripulants i, entre més coses, en treu que ''ni tan sols a la comunitat hispana (uns 750), no li és permès oficialment de parlar espanyol''. I José, oficial d'origen peruà, ho raona: ''És comprensible, som nord-americans''.

Els USA es prenen a si mateixos seriosament: a la tripulació, no li són permeses les relacions sexuals entre ells (hi ha cinc-centes dones, a més dels sòlits homosexuals); ni a les parelles estables, que fan treballar separades.

La resposta a l'informe nord-americà que ens qüestiona és, doncs, una pregunta: qui, dels nostres, o espanyols, els l'ha inspirat?