La repressió que ha sofert la llengua catalana durant tres segles li ha donat una fragilitat que no tenen les llengües dels altres països europeus receptors d'immigració. Per aquesta raó se succeeixen els intents d'utilitzar els fenòmens migratoris per a afeblir la llengua catalana. Durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta el règim franquista va obstaculitzar la integració lingüística dels immigrats tant com va poder. S'amagava la realitat lingüística i es volia fer creure als immigrats que s'havien traslladat a un altre territori de la mateixa llengua i cultura que a les seves regions d'origen. La maniobra no va tenir èxit. 

Els immigrants, a poc a poc, van constatar que vivien en un altre context cultural i lingüístic i s'hi van integrar sense renunciar tampoc a la seva llengua i cultures originals. La nova immigració arriba en un context polític diferent, però els enemics de la normalització lingüística catalana tornen a fer difícil la seva integració amb diverses estratègies. Els agradaria que als territoris de llengua catalana s'acceptés com a llengua comuna el castellà. Diuen que els catalanoparlants també sabem el castellà, que el castellà ja és la llengua de bona part dels immigrats antics i nous i que l'aprenentage del castellà facilitarà la mobilitat dels nous ciutadans. Voldrien que el català quedés reduït a una llengua d'ús social limitat, que esdevingués una llengua típica i folklòrica. En el fons volen empresonar la llengua catalana en el gueto dels indígenes i desitgen la seva substitució per la llengua castellana, que assumiria el rol de llengua d'integració social. En coherència amb aquestes idees parlen en castellà als nous ciutadans i organitzen cursos de castellà abans d'oferir l'aprenentatge del català.

Totes les propostes són respectables, però convé passar-les pel sedàs de l'esperit crític. La defensa del castellà per als nous ciutadans s'inscriu en un projecte de futur de les llengües del món que continua privilegiant les llengües colonitzadores i menysprea la diversitat lingüística. Si el català no pot convertir-se en la llengua comuna als territoris de llengua catalana tampoc no ho podran fer la majoria de les llengües mitjanes o petites als seus territoris i s'accentuaran els processos d'afebliment i mort de les llengües minoritzades.

S'ha de denunciar la contradicció que suposa inscriure's en els corrents de protecció dels pobles autòctons a altres llocs del món o de les cultures alternatives a la cultura dominant i no defensar, als territoris catalans, la llengua catalana com a llengua d'integració social. També s'ha de denunciar el pseudoprogressisme dels que volen defensar els drets dels nous ciutadans i el respecte a les seves cultures, però que en lloc de manifestar autoestima lingüística es fan aliats de les llengües poderoses des d'un punt de vista polític, mediàtic i econòmic. El respecte per les llengües i cultures dels nous ciutadans només és creïble si no es devaluen ni la llengua ni la cultura catalanes. Quan defensem la nostra dignitat lingüística defensem de debò la dignitat de totes les llengües.