|
Connectar La Primera
i tenir la sensació de viure en el present perpetu
dels 25 anys de pau del franquisme era habitual fins
ara. TVE continua fidel a les seves essències
nacionals i nacionalistes, que l'engendraren en la fosca
nit del 1956. Les dues legislatures del govern del PP
a Madrid han consumat la restauració de TVE com
a televisió nacional espanyola en el sentit que
Franco i Fraga li atorgaven plegats, per exemple, en
inaugurar Prado del Rey fa 40 anys. Durant aquests llargs
vuit anys, hem estat testimonis de l'amplitud i voracitat
de les arts manipuladores de la hidra del PP, sobretot
a TVE. Ara: l'espiral de la instrumentalització
de la televisió pública a Espanya culminà
(de moment) el passat 18 de febrer en els Telediarios.
L'excusa és coneguda: el comunicat de dos encapuxats
d'ETA servida en un vídeo domèstic per
la televisió basca.
Aquell dia, la meva
sorpresa, com segurament la dels milions d'espanyols
que segueixen habitualment els noticiaris de La Primera,
fou majúscula. Com gosava TVE obrir el TD2, un
Telediario de tant d'impacte, amb imatges de terroristes
d'ETA donant consignes al poble espanyol? Per què
la direcció de TVE havia canviat la seva política
informativa tradicional de pagar amb silenci i ignorància
els comunicats d'ETA? Per què li interessava
tant, a la televisió pública del govern,
de difondre el missatge de la treva a Catalunya dictat
per la cúpula d'ETA? Aviat ho vaig entendre.
Calia estar ben atent a la pantalla per comprovar com
Alfredo Urdaci, el director i presentador, i la seva
gent, havien treballat tot el dia per condensar en uns
vint minuts inefables de prime time un cap nuclear per
estavellar al bell mig de la política catalana
i de la campanya espanyola. No sé si ETA havia
previst el potencial de l'impacte. En tot cas, TVE aprofità
tota la munició. He repassat la gravació
d'aquell TD2 per admirar-ne l'arquitectura narrativa
i discursiva. Es tracta ja d'una obra mestra en el seu
gènere, digna de passar a la història
de la infàmia i de les videoteques de les Facultats
de Periodisme i de Propaganda.
Breument, la llarga
primera part del TD2 del vespre del 18 de febrer presenta
un elaborat còctel de suposades informacions,
d'imatges de fets, d'imatges de personatges, de declaracions
i de comentaris en off, amb un doble propòsit.
Primer, el propòsit central: l'atac frontal contra
la línia de flotació del PSOE com a alternativa
de govern, exigint-li que trenqui els pactes amb ERC
al govern de la Generalitat. Segon, la desqualificació
d'ERC i de l'independentisme democràtic com a
sospitosos de connivència amb el terrorisme.
Al llarg d'aquests vint minuts del TD2, Urdaci dóna
la paraula i la imatge a Aznar, Rajoy, Piqué,
Zaplana i Acebes, cinc pesos pesants del govern i del
PP, cada un amb el missatge ajustat al càrrec
propi i al doble propòsit de l'operació.
A més, per si feia falta, busca l'ajut impagable
dels dos líders cedits pel PSOE, Ibarra i Bono.
Entremig, calia dosificar algunes imatges de Carod -per
exemple i no per casualitat, les primeres declaracions
del 26 de gener, quan admetia l'entrevista amb ETA-,
algunes de Maragall, a més de Zapatero, totes
trufades a gust d'Urdaci amb breus seqüències
de la carnisseria d'Hipercor i de l'atemptat de Vic
contra la Guardia Civil, i amb xifres i comentaris en
off sobre les víctimes d'ETA a Catalunya. Per
contra, no s'incloïa ni una imatge d'Ibarretxe,
que havia fet una condemna sense pal·liatius
de la declaració de la treva.
Es fa difícil
en un article d'opinió d'explicar fins a quin
punt els periodistes orgànics dels partits amb
majoria absoluta s'aprofiten sense pietat dels mitjans
públics. I com aquests professionals del discurs
públic poden arribar a atemptar contra els principis
més elementals de la democràcia i del
pluralisme en la seva missió de reporters incrustats
en tancs no militars com és un TD de TVE. I com
a poc a poc la seva impunitat va minant la credibilitat
d'un mitjà públic de televisió
i de retop la confiança en qualsevol mitjà
d'informació que vulgui defensar l'interès
públic.
No és estrany,
doncs, que siguin també professionals de la televisió
pública els més interessats a denunciar
una espiral de confusió i d'intoxicació
que només els pot ser perjudicial. En aquest
sentit i com informava l'AVUI de diumenge, un recentment
constituït Consell Provisional d'Informatius de
TVE-Torrespaña ha elaborat un detallat informe
sobre el tractament dels informatius de TVE de la treva
d'ETA per a Catalunya. La seva conclusió abunda
en dades i arguments respecte al "tracte discriminatori"
dels informatius a favor del PP i en contra del PSOE
i del govern català. Convé afegir que
aquest Consell Provisional fou elegit recentment per
gairebé la meitat de la plantilla de periodistes
de Torrespaña (506 sobre 1.200).
Com deia, el 18 de
febrer pot considerar-se el dia de la culminació
d'una actuació en espiral del PP per convertir
TVE en el seu canal públic confiscat. El grau
de manipulació partidista d'aquest canal ha estat
reiteradament denunciat els darrers anys, no sols pels
partits de l'oposició, sinó també
per altres instàncies. Contra la tradició
ja generalitzada a Europa, el PP ha evitat la creació
d'organismes independents de control del pluralisme,
com és el CAC a Catalunya o el CSA a França.
Així, qualsevol retret a la seva actuació
en els mitjans públics pot ser desqualificat
immediatament per un Zaplana o un Acebes de rebequeria
de l'oposició. És l'autocràcia,
no la democràcia, el règim prevalent encara
a TVE. L'única via de control en cas extrem és
el jutjat de guàrdia. En efecte, al jutjat va
acudir el sindicat CCOO per denunciar la manipulació
de la informació sobre la vaga general del 20-J
del 2002. La sentència de l'Audiència
dictaminà contra RTVE "per vulneració
dels drets fonamentals de vaga i llibertat sindical
com a conseqüència del tractament informatiu
ofert durant la vaga general". L'execució
de la sentència en els TDs del 15 d'octubre de
2003, amb la lectura a cent per Urdaci acabat el TD,
va fer indignar el sindicat, que fou anomenat amb tota
insolència Cece-O-O. I Urdaci no sols continua
ufanós dirigint els informatius, sinó
que és elogiat per Arenas com "un professional
com una casa de pagès". Impunitat, fins
quan? A la BBC, després de la (discutida) sentència
del jutge Hutton, ha abandonat la casa el periodista
Gilligan, però també han dimitit el president
i el director general. A RTVE sembla que la impunitat
és la primera regla de la particular deontologia
professional i empresarial de la casa. El memorial de
greuges seria inacabable. ¿Cal recordar les recents
campanyes de reflotació de la imatge del PP en
el cas Prestige o del tractament de la Guerra de l'Iraq
a TVE? I per postres, els amos de RTVE ens obliguen
a tots els contribuents a sostenir un deute que ronda
el bilió de les antigues pessetes! Fins quan
la impunitat?
|