La detenció i empresonament
de Xirinacs és un despropòsit. Conseqüència
lògica del més gran despropòsit
de la democràcia espanyola, que és la
llei antiterrorista. Però és un despropòsit
especial i molt significatiu. La duresa del Tribunal
de Orden Público (ara crec que es diu d'una altra
manera...) envers Xirinacs té un contrast feridor
en la impunitat i la tebiesa demostrada envers tants
altres.
El problema no
és pas Xirinacs. La qüestió no és
si Xirinacs diu o deixa de dir. La qüestió,
no ho oblidem, és senzillíssima. Es tracta
del simple fet que en aquest país una persona
de setanta-quatre anys pot passar pel calvari que passa
Xirinacs per un 'delicte' d'opinió. Ho torne
a dir: de 'opinió'. Un fet molt greu, que ens
afecta a tots.
Trenta anys després
ha arribat un moment que tot plegat sembla un malson.
No sé si creure-m'ho, però hem tornat
al 'volem l'estatut', al 'som una nació' i al
'llibertat Xirinacs'. I al 'llibertat d'expressió',
si molt m'estrenyeu. Hi insistesc: trenta anys després.
I la veritat és que l'afer Xirinacs diu molt
sobre la capacitat de tots plegats d'avançar
i de consolidar una democràcia avançada.
Com aquella que somiàvem fa trenta anys.
|