|
El govern de les Balears ha presentat
el decret del trilingüisme. El seu objectiu és
que l'ensenyament es faci en tres llengües vehiculars:
castellà, català i anglès, amb
el 33% de pes de cadascuna. La idea ja ha rebut les
crítiques dels catalanistes: consideren que s'incompleix
la norma que estableix un mínim de 50% de classes
en català. No em ficaré en assumptes balears
(que tenen peculiaritats que ignoro), però vull
recollir la proposta per a Catalunya. I si la Generalitat
es replantegés al sistema d'immersió en
català, per tendir cap a un model trilingüe?
Faig aquesta reflexió amb
una intenció clara: beneficiar el català.
I més d'un lector es pot plantejar: ¿beneficiar
el català, reduint les hores del classe del 100%
al 33%? Doncs sí. És exactament això,
el que proposo. I m'explicaré.
A hores d'ara, ja tenim prou experiència
per saber que el sistema d'immersió lingüística
ha fracassat com a mitjà per promoure l'ús
del català. El jovent castellanoparlant (majoritari
a l'àrea de Barcelona) té una percepció
del català com a llengua oficial, imposada, fictícia,
artificiosa i que té escassa relació amb
la realitat social. L'estudia amb resignació
al cicle obligatori. Ara: quan arriba a la universitat,
se n'oblida automàticament. El nombre de monolingües
castellans rígids augmenta, perquè l'obligació
del català genera anticossos entre el jovent.
Ho diu el refrany: "De bones
intencions, l'infern n'és ple". La immersió,
del tot benintencionada, no ha tingut els efectes desitjats.
Es va suposar que, amb el català a tot l'ensenyament
bàsic, la llengua adquiriria prestigi i guanyaria
en l'ús privat i l'ús social. Va ser un
error. Molts joves catalans són només
bilingües en teoria: a la pràctica passen
olímpicament del català des del moment
que tanquen la porta de l'aula. Així, hem arribat
que, per als joves, el català és la llengua
oficial i administrativa, mentre que el castellà
és la llengua del carrer i de l'oci, la llengua
que té força i vitalitat. La incapacitat
de trobar una traducció catalana del botellón
mostra el que està passant.
Què passaria amb un ensenyament
trilingüe? Caldria provar-ho. A mi se m'acudeixen
alguns beneficis. 1. El català ja no seria vist
exclusivament com a llengua oficial, i amb el 33% de
les hores n'hi ha prou per aprendre'l. 2. El castellà
deixaria de ser percebut com a única llengua
important i universal, perquè aquest paper correspondria
a l'anglès, com a Holanda o Dinamarca. 3. L'anglès
passaria a ocupar franges d'oci i argot que ara pertanyen
al castellà. 4. Al català li resultaria
més fàcil fer-se un forat en l'imaginari
dels joves entre dues llengües "universals"
que competeixen entre elles.
El català està perdent
la batalla davant del castellà. I la seguirà
perdent. Potser la introducció de l'anglès
com a tercera llengua debilitaria el castellà
i donaria oxigen al català. I això sense
comptar que, avui en dia, amb el nostre analfabetisme
de l'anglès no anem enlloc, en el món
globalitzat.
|