|
Què fem quan algú
se'ns adreça en castellà?
Canviem de llengua. Quan algú fa servir el castellà
en una reunió catalanoparlant? Canviem de llengua.
Quan ens diuen que hi ha present un estranger? Canviem
de llengua. Si algú se'ns adreça en castellà?
Canviem de llengua. Això s'anomena "submissió
lingüística", i ho hem après
dels altres parlants. Diuen que si insistim, som uns
maleducats; que la comunicació és el que
compta, i que, per tant, la llengua més forta
és la més útil; que la llengua
catalana és per a ús intern, però
no podem "obligar" els altres a entendre la
nostra llengua.
Una bona
part d'aquests prejudicis lingüístics són
fruit de la ignorància o de la falta de reflexió;
una altra part és fruit de la mala fe. Hores
d'ara encara és freqüent sentir a dir que
"en castellano nos entendemos todos";
o "canvia tu de llengua que jo no penso canviar
la meva"; o que l'obligació escolar del
català és un atemptat contra la llibertat,
però la del castellà, no.
Aquestes
coses les ha analitzades el professor de psicologia
de la Universitat de València, Ferran Suay, que
va crear uns tallers de l'espai lingüístic
personal que han funcionat diverses vegades al País
Valencià i unes quantes al Principat, per iniciativa
de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua)
i d'Òmnium Cultural. Els objectius d'aquests
tallers és dotar de recursos psicològics
el parlant per no canviar arbitràriament i automàtica
de llengua. Cal evolucionar i adoptar posicions lingüístiques
menys rutinàries, tot i que sovint ens insulten
com si el català fos ofensiu. Insulten els que,
ai senyor, a ells mateixos es diuen tolerants.
|