|
Tot i que estem enfitats del gavadal
informatiu al voltant de la treva definitiva d'ETA,
no em puc estar d'afegir unes poques reflexions als
milions de paraules que s'hi han dedicat. Primera reflexió:
Zapatero ha tingut millors assessors sobre el País
Basc que els que va tenir Aznar. Quan hi va haver eleccions
basques, Aznar va escoltar els antibascos, l'única
targeta d'identitat dels quals és, oh ironies
del destí, la seva sang basca; els teòrics
de la "nació inventada", de les "tàctiques
nazis" (sic), de l'Rh com a argument polític,
li van pintar a l'aleshores president espanyol la seva
particular visió del País Basc, que era
precisament la que volia sentir Aznar. Per això
estava segur que guanyaria Mayor Oreja. I per això
es va equivocar. El segon gran encert de Zapatero és
haver retirat les tropes d'Iraq de seguida d'arribar
al poder, cosa que va envoltar-lo d'una certa simpatia
des dels àmbits abertzales; i la tercera és
la prudència que -directament i indirecta- està
tenint en l'espinós tema dels presos bascos.
Segona reflexió: vaig captar
un lapsus en les escasses paraules d'Aznar -que estava
presentant un llibre en el moment de saber-se la treva-
que el retraten millor que un manual polític.
Va dir, referint-se a ETA, que "son los que hace
cuarenta años quieren acabar con la democracia".
Quaranta anys! És a dir, parla del franquisme.
Se li veu el llautó cada cop que obre la bigotuda
boqueta.
I tercera reflexió: ¿no
seria ara el moment de revisar l'escàndol amb
què va ser rebuda l'entrevista de Carod-Rovira
a Perpinyà? Potser va ajudar molt més
del que els anticatalans estan disposats a reconèixer.
|