|
Programa al Canal 9 de Televisió,
dimecres 17 de novembre. En exclusiva entrevista el
senyor Esteban González Pons, conseller de la
Generalitat Valenciana. Com era d'esperar, el diàleg,
dedicat quasi monogràficament a la llegenda dels
valencians, és tot en espanyol. Al conseller
se'l veu un pelet irritat. Diu que, ja el 1991, la UE
va reconèixer el valencià i que ara Carod-Rovira,
amb la complicitat de Zapatero "i amb un estil
anys 30 de Chicago" (!), inicia una nova agressió.
Tampoc no oblida -per tal de fer sang- que Carod va
entrevistar-se amb ETA. Entre altres coses, el conseller
reivindica ser la cinquena comunitat històrica,
posar al dia l'Estatut i deixar clar que l'idioma valencià
és diferent del català.
Però anem a pams. Pel que
fa a la llengua el conseller repeteix diverses vegades
que ell no és filòleg i que aquesta és
una qüestió política. Doncs no, senyor.
Podrà ser política, però mai contradictòria
amb el rigor filològic. ¿Per ventura pot
un Estatut -qualsevol Estatut- dictaminar que el Sol
gira al voltant de la Terra? Miri, senyor González
Pons: a Tortosa parlem el tortosí, però
a ningú se li acut que el tortosí no sigui
català. Així de senzill. I l'adversativa
tan sols pretén embolicar la troca. El conseller
afirma (sempre en espanyol, per descomptat) que ell
és valencià de soca-rel i que ja els seus
rebesiaios parlaven en valencià. La qual cosa
em recorda aquell Felix Fabri que, a començaments
del XVI, ponderava l'alemany com "la més
noble, la més distingida i més humana
de les llengües". Llàstima que tal
defensa estava redactada en llatí. Tirant lo
Blanc -assevera també el conseller- està
escrit en llengua valenciana. Sí, i també
els preciosíssims versos d'Ausiàs March
-nat a Gandia-, que Jorge de Montemayor qualificava
de "grande catalán, de amor maestro",
i no per la seva pàtria sinó pel seu idioma.
Creguin-me que fa angúnia sentir dir al senyor
Francisco Camps, president de la Comunitat Valenciana,
que "el principal patrimonio de los valencianos
es su lengua". I en castellà. (Congrés
del PP, a Castelló, diumenge 21 de novembre.)
¿S'imaginen vostès un president de la
Generalitat de Catalunya no sabent parlar la llengua
del país? I consti que no assenyalo el senyor
Camps, que sí que la sap encara que la utilitza
més aviat poc, sinó al seu predecessor
en el càrrec, Eduardo Zaplana. En fi, un sainet
ben poc divertit, quan només caldria consultar
el diccionari de la Real Academia Española -gens
sospitosa- per veure què diu del valencià.
Per cert que aquests dies l'Academia està consensuant
amb les acadèmies de Llatinoamèrica els
problemes que es poden derivar de la diversitat i pluralitat
-d'altra banda enriquidores- de l'espanyol en terres
americanes.
Quan el senyor González
Pons era entrevistat, encara no s'havia pronunciat el
govern central (això fou divendres 19 de novembre).
I diu el govern: "Els textos enviats a la UE corresponen
a tres llengües: l'euskera, el gallec i la llengua
que es coneix com a valencià a la Comunitat Valenciana,
i que com a tal figura en el seu Estatut d'autonomia,
i que es coneix amb la denominació de català
a la comunitat científica i universitària".
A l'entrevista televisada l'altra nit tan sols vaig
sentir cinc paraules no castellanes, i al final. Periodista:
"Un plaer". Conseller: "Moltes gràcies.
Bona nit". I, curtet de mi, no vaig saber esbrinar
si parlaven en valencià o en català.
|