Arran del Dia Europeu de les Llengües, la Generalitat de Catalunya ha publicat un anunci a la premsa catalana (el 26 de setembre de 2001).

Aquest anunci ens forneix unes dades* sobre "el coneixement del català per territoris". Les reproduïm en el quadre següent:

A més, l'anunci incorpora una nota, certament fonamental, per entendre les dades: "Els percentatges que figuren en el gràfic, no es corresponen directament amb els totals de la població: a Catalunya són sobre persones de més de 2 anys; a la Comunitat Valenciana, de més de 3 anys, i a les Illes Balears de més de 5 anys."
Certament, d'aquest anunci se'n poden comentar diversos aspectes. En primer lloc, què vol dir l'apartat "el parlen"? El títol correcte seria "el saben parlar". És evident que saber parlar una llengua és el pas previ per parlar-la, però que saber una llengua no implica parlar-la. És clar, o hauria de ser clar, que la diferència és essencial, no pas trivial. A més, hi ha altres qüestions qualitatives gens col·laterals: quan la parlen?, amb qui?, on?, etc.
En segon lloc, l'anunci es limita a presentar la xifra de persones que saben parlar el català. Oblida, per tant, que l'ús real d'una llengua és molt més important que aquesta xifra de parlants potencials. L'anunci, doncs, no pretén establir el percentatge d'usuaris del català o el percentatge de converses en català, en espanyol o bilingües (català-espanyol, català-francès, etc.). Només es fixa en el tant per cent de la població de la comunitat lingüística catalana que saben parlar el català o que l'entén.

A partir de les dades, es pot formular una pregunta ingènua: això vol dir que els 75'3 de les converses entre els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya es fan en català?
En tercer lloc, cal comentar detalladament la part inferior de l'anunci: "El català, setena lengua de la Unió Europa". I hi apareixen les seguents dades: "Alemany (90,2 M d'habitants). Francès (62,7 M). Anglès (62,6 M). Italià (75,4 M). Espanyol (39,8 M). Neerlandès (21,2 M), Català (10,8 M). Grec (10'6 M). Portuguès (9,8 M). Suec (9,3 M). Danès (5,2 M). Finès (5.1 M)."
La manipulació de les xifres és notòria. D'una banda, iguala habitants a parlants (si més no potencials). Certament, en una llengua normalitzada l'equivalència és vàlida. En el cas d'una llengua minoritzada com la catalana es tracta d'una manipulació barroera: tots els habitants dels Països Catalans no saben parlar català (i n'hi ha que tot i i saber-lo no l'usen gairebé mai). La mateixa Generalitat de Catalunya ho reconeix a l'anunci: el 24'7% dels habitants de Catalunya no el parla, ni el 49'4% de la població del País Valencià, ni el 66% de la gent de la Catalunya Nord...
D'altra banda, un dels objectius d'aquesta part de l'anunci és situar el català com una de les llengües més parlades de la Unió Europea. L'objectiu és ridícul perquè realment la Generalitat de Catalunya pretén fer creure a les lectores i els lectors de l'anunci que la situació sociolingüística del català és millor que la del grec, la del portuguès, la del suec, la del danès o la del finès? Entre el català i aquestes llengües hi ha una diferència qualitativa fonamental: el català no passa de ser una llengua minoritzada, mentre que la resta són llengues normalitzades.
Finalment, resulta si més no sorprenent que, a efectes propagandístics, la Generalitat de Catalunya tingui com a marc de referència el conjunt de la comunitat lingüística catalana, mentre que durant els darrers 20 anys s'ha desentès totalment dels atacs que constantment han patit les i els catalanoparlants del País Valencià.

*No farem una anàlisis crítica de la metodologia emprada per aconseguir aquestes dades, que suposem que provenen de les preguntes lingüístiques incorporades al cens, ja que depassa els límits dels objectius d'aquest article.

*L'anunci fa servir la denominació Comunitat Valenciana.