|
La situació que
relatem en aquest article es va produir a la roda de
premsa posterior al partit de futbol celebrat el dia
18 de setembre de 2002 a Barcelona entre el FC Barcelona
i el Bruges, corresponent a la primera jornada de la
Lliga de Campions de la UEFA. Com és norma de
la UEFA, compareix en primer lloc l’entrenador
de l’equip visitant, en aquest cas el Bruges,
i a continuació ho fa l’entrenador de l’equip
local, aquí el FC Barcelona. L’entrenador
de l’equip flamenc utilitza el neerlandès
per fer les seves explicacions i per respondre les preguntes
dels periodistes, L’entrenador del Barça,
Louis Van Gaal, utilitza l’espanyol. Les paraules
de l’entrenador del Bruges són traduïdes
a l’espanyol, les de l’entrenador del Barcelona,
al neerlandès. Els periodistes flamencs empren
el neerlandès per fer preguntes a tots dos entrenadors,
els periodistes catalans utilitzen l’espanyol
per fer el mateix.
Els fets relatats són simptomàtics
de la situació tan diferent en què es
troben el català als Països Catalans i el
neerlandès a Flandes. La norma de la UEFA és
que les rodes de premsa posteriors als partits de la
Lliga de Campions es facin en les llengües dels
equips que s’han enfrontat. En el cas del partit
Bruges-Barcelona, el resultat de l'aplicació
d'aquesta norma és que els flamencs empren la
llengua neerlandesa i els catalans del Barça
la llengua espanyola. El neerlandès a Flandes
és, actualment, una llengua normalitzada, és
la llengua nacional de Flandes i una de les tres llengües
de l'Estat belga; el català a Catalunya –i
a la resta dels Països Catalans- és una
llengua minoritzada, una llengua regional d'ús
limitat i, subordinada a l'única llengua nacional
de l'Estat espanyol, la llengua espanyola. Ens trobem
davant d'un exemple ben clar del que el sociolingüista
valencià Aracil anomena interposició o
mediatització, és a dir, el fet que totes
o quasi totes les relacions entre la comunitat lingüística
de l'idioma minoritzat i la resta de la Humanitat passin
per l'idioma dominant. Davant dels estrangers els catalans,
en aquest cas els periodistes catalans, es mostren com
a parlants de l'espanyol, i els estrangers, en aquest
cas l'entrenador del Barça i el del Bruges apareixen
també com a parlants de l'espanyol, ja que el
primer s'expressa en espanyol i el segon és traduït
a l'espanyol. El català ocupa, doncs, una posició
apartada i recòndita i, per això, l'existència
mateixa del català resulta inconeguda. En efecte,
els flamencs del Bruges marxaran de Barcelona sense
haver tingut cap contacte amb la llengua catalana. El
català, en un cert sentit ja ha desaparegut.
Per als flamencs del Bruges, no ha existit mai.
|