Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
29 de febrer
Novetats  
   
La llengua del país del Barça
Contrastant
   
 

La situació que relatem en aquest article es va produir a la roda de premsa posterior al partit de futbol celebrat el dia 18 de setembre de 2002 a Barcelona entre el FC Barcelona i el Bruges, corresponent a la primera jornada de la Lliga de Campions de la UEFA. Com és norma de la UEFA, compareix en primer lloc l’entrenador de l’equip visitant, en aquest cas el Bruges, i a continuació ho fa l’entrenador de l’equip local, aquí el FC Barcelona. L’entrenador de l’equip flamenc utilitza el neerlandès per fer les seves explicacions i per respondre les preguntes dels periodistes, L’entrenador del Barça, Louis Van Gaal, utilitza l’espanyol. Les paraules de l’entrenador del Bruges són traduïdes a l’espanyol, les de l’entrenador del Barcelona, al neerlandès. Els periodistes flamencs empren el neerlandès per fer preguntes a tots dos entrenadors, els periodistes catalans utilitzen l’espanyol per fer el mateix.

Els fets relatats són simptomàtics de la situació tan diferent en què es troben el català als Països Catalans i el neerlandès a Flandes. La norma de la UEFA és que les rodes de premsa posteriors als partits de la Lliga de Campions es facin en les llengües dels equips que s’han enfrontat. En el cas del partit Bruges-Barcelona, el resultat de l'aplicació d'aquesta norma és que els flamencs empren la llengua neerlandesa i els catalans del Barça la llengua espanyola. El neerlandès a Flandes és, actualment, una llengua normalitzada, és la llengua nacional de Flandes i una de les tres llengües de l'Estat belga; el català a Catalunya –i a la resta dels Països Catalans- és una llengua minoritzada, una llengua regional d'ús limitat i, subordinada a l'única llengua nacional de l'Estat espanyol, la llengua espanyola. Ens trobem davant d'un exemple ben clar del que el sociolingüista valencià Aracil anomena interposició o mediatització, és a dir, el fet que totes o quasi totes les relacions entre la comunitat lingüística de l'idioma minoritzat i la resta de la Humanitat passin per l'idioma dominant. Davant dels estrangers els catalans, en aquest cas els periodistes catalans, es mostren com a parlants de l'espanyol, i els estrangers, en aquest cas l'entrenador del Barça i el del Bruges apareixen també com a parlants de l'espanyol, ja que el primer s'expressa en espanyol i el segon és traduït a l'espanyol. El català ocupa, doncs, una posició apartada i recòndita i, per això, l'existència mateixa del català resulta inconeguda. En efecte, els flamencs del Bruges marxaran de Barcelona sense haver tingut cap contacte amb la llengua catalana. El català, en un cert sentit ja ha desaparegut. Per als flamencs del Bruges, no ha existit mai.