Ara que es compleixen cinc anys de l'aprovació de la llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, és l'hora de fer-ne un balanç, però un balanç a partir del que es pretenia, de la situació de la qual partíem i del que s'ha aconseguit.

La llei es va elaborar pel procediment de ponència conjunta i això va comportar que es redactés amb el màxim consens de tots els grups. Finalment el Parlament de Catalunya la va aprovar amb el vot favorable de CiU, PSC, IC-EV i PI (el 80% dels membres de la cambra). A la UGT de Catalunya vam celebrar l'aprovació de la llei, perquè representava disposar d'un nou instrument per al procés de normalització lingüística, per avançar en la generalització de l'ús social del català amb respecte a la llibertat individual, als drets lingüístics de tots els ciutadans. Plantejava un seguit de novetats respecte a la llei del 83 en relació amb el món socioeconòmic, que incloïen des de la regulació dels usos lingüístics de les empreses, mesures relacionades amb la presència del català a l'etiquetatge i la publicitat, i d'altres en els centres de treball. En aquell moment consideràvem que la llei havia de ser un principi perquè un dia fos possible garantir el dret a viure i a treballar en català i el dret dels treballadors i treballadores catalanes a tenir el català al seu abast.

Aleshores i ara, aquesta màxima és la que ens ha preocupat i la que ha marcat la línia de la nostra actuació en matèria de política lingüística. Tot això sempre des d'una aplicació de la llei que no creés cap tensió a la societat i sempre des del diàleg i el concert amb tots els sectors implicats, per aplegar el màxim de complicitats. Aquesta és la forma en la qual crèiem, i mantenim encara, que seria i és viable tirar endavant aquest projecte. Per tant, el govern, tots els agents implicats i la ciutadania en general som responsables que l'aplicació de la llei sigui factible i real, i avanci cada dia en l'objectiu que es va marcar en el moment que es va aprovar. La llei garanteix el dret que tenim els ciutadans de Catalunya d'emprar el català o el castellà en totes les nostres activitats públiques i privades, en la mesura que ambdues llengües són oficials. Això es tradueix en un pas important per cohesionar la nostra societat. Tenim cinema en català (tot i que en aquest àmbit estem força endarrerits), som presents al món dels mitjans de comunicació, la publicitat, les noves tecnologies, entre d'altres àmbits on les accions de foment que preveu la llei han de portar la societat catalana a una plena normalitat en l'ús de la nostra llengua. Sense deixar de banda el món de l'ensenyament, i sobretot l'ensenyament d'adults, àmbit molt important en què Catalunya no es pot quedar enrere, és un punt clau per al nostre futur que tota la nova immigració que arriba al nostre país conegui la nostra llengua i la nostra cultura, ja que són dos instruments molt importants de cohesió social. El camí el vam començar, però encara queda molt per fer, i és amb l'esforç i la voluntat de tots que se n'assolirà el ple compliment.

Des d'aquesta perspectiva, a la UGT de Catalunya ens vam adherir i vam mostrar el nostre suport i la nostra col·laboració a fer efectiva aquesta aplicació de la llei en l'àmbit sociolaboral.

Hem treballat i treballem cada dia més per fer efectiu el lema El català és un dret dels treballadors, perquè d'aquesta manera s'aconsegueix una societat cohesionada. És per això que estem en posició de fer un salt endavant, volem centrar la nostra actuació en dos elements que considerem clau. El primer és la incorporació plena del català en la negociació col·lectiva, ja que som conscients que el món del treball està endarrerit en aquest tema, com ho demostra encara ara la quantitat de convenis d'àmbit català que només es redacten en castellà. Per això, impulsarem de forma prioritària la presència del català en la negociació col·lectiva, mitjançant la signatura dels convenis col·lectius almenys en català i la inclusió d'una clàusula de normalització lingüística. Aquest és un dels dos eixos vertebradors de la que volem que sigui la nostra actuació en aquest àmbit. L'altre, i no menys important, és acostar la llengua i la cultura catalanes a tots els nous col·lectius d'immigrants, perquè aquesta és una manera efectiva, tot i que parcial, de contribuir a la seva plena integració a la societat catalana, com a ciutadans de ple dret. Ara, més que mai, davant el fenomen de la nova immigració, la llengua esdevé element cohesionador i d'igualtat d'oportunitats; per tant tenim un gran repte al davant, un gran repte i una gran oportunitat. De la nostra actuació en dependrà el nostre futur, i a la UGT ho tenim clar.

Per això, des del nostre àmbit d'actuació, el sociolaboral, i la nostra participació al Consell Social de la Llengua Catalana, continuem impulsant la recuperació pública del català, i especialment al món del treball. Per tant, creiem que cal fugir de les crítiques que qüestionen el grau d'aplicació de la llei, ja que és entre tots i a partir del diàleg i el consens que ho aconseguirem.