Tot i que la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries té caràcter de tractat internacional i, un cop ratificada pel govern de Madrid l'any 2001, vincula l'Estat espanyol en la seva aplicació per sobre de la legislació interna, Espanya està incomplint aquesta normativa en no posar els mitjans adequats per "assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d'una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries" (art. 9). L'àmbit de la justícia va de fet a la cua del tren de la normalització lingüística, només cal molestar-se a comptar les sentències que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat en català des de la recuperació de la democràcia: són molt poques. És cert que la Generalitat ha fet importants esforços en aquest sentit, com el pla pilot per impulsar l'ús del català en 40 jutjats, en els quals el 82% de les sentències que s'emeten són redactades en català. Llàstima que només sigui un pla pilot. També s'ha aconseguit que 510 dels 614 jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya tinguin reconegut el català com a mèrit i "podrien actuar en català si volguessin, però no ho fan", reconeix la mateixa Núria de Gispert, consellera de Justícia. Potser el problema comença pel fet que el català sigui simplement un mèrit i no un requisit per a tot el personal de l'administració de justícia de Catalunya. El Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya i el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears acaben d'examinar la qüestió i han fet el següent diagnòstic: "L'estatus actualment aplicable a l'Estat espanyol per a la llengua catalana dins de l'administració de justícia és similar al que té una llengua estrangera: els titulars dels òrgans jurisdiccionals i el personal de servei als jutjats i tribunals no tenen l'obligació de conèixer-la, el ciutadans en poden al·legar desconeixement i s'han de traduir les actuacions judicials realitzades en aquesta llengua, dins del mateix Estat, quan les actuacions judicials i els documents presentats hagin de produir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials que estan situats a la comunitat autònoma". Si això no canvia, difícilment es podran complir els preceptes de la Carta. Potser si s'acceptés la proposta desena de la Primera Trobada d'Advocats i Advocades en Llengua Catalana (Reus, 23 de novembre del 2002) de "canvis en l'organització de l'oficina judicial: territorialització del cossos de funcionaris i cursos obligatoris d'adaptació al dret i a la llengua propis", aniria tot molt millor. Jo em temo, efectivament, que mentre hi hagi una sola escala de jutges, magistrats i funcionaris de l'administració de justícia a nivell de l'Estat espanyol sempre podrà arribar a Catalunya personal d'altres comunitats de l'Estat que tindran moltes dificultats per menar les seves actuacions en català. Una cosa semblant al que passava amb els mestres procedents d'altres indrets no catalans, que legalment havien d'ensenyar el català als nens, abans que s'establís una escala de mestres de Catalunya.