Proporcionalment i relativament, a nivell de carrer -jo diria en l'àmbit d'associacions, de poblacions, de zones populars, de barris perifèrics-, ¿ha guanyat més terreny el català escrit que el parlat? No ho sé. Jo volia seguir amb el programa de les bodes de plata de la Joia de Montjuïc redactat en un deficient castellà i el de les bodes d'or d'aquest any redactat tot en un correcte català. El de l'any 1954 deia així: "Como nació la Sociedad La Joia de Montjuich. Como nacen todas las sociedades en la cual no pueden faltar nunca unos cuantos esforzados luchadores que sin ellos sería en vano levantarla y fue en la Montaña que lleva su nombre, en la cual no había ni medios de comunicación con la ciudad, ni estaba urbanizada, ya que todo eran casitas de madera con sus huertos en los que nos esforzábamos en embellecer y allí fue, precisamente, donde tomó un auge digno de admiración, pues a falta de voces masculinas se agregaron señoritas e infantiles...". El programa d'aquest any diu això: "La Societat Choral 'La Joia de Montjuïch' (així es deia quan es fundà) neix l'any 1928 en un sector de barraques de Montjuïc conegut com l'Animeta, on vivien els obrers que treballaven en la construcció de l'Exposició Universal de 1929. És per això que el seu nom es troba lligat a la muntanya. Neix de la fusió de dos cors humorístics de la zona (la Punxa i els Mortsdegana). La seva primera Sortida de Pascua es va celebrar l'any 1929 i comptà en aquells primers temps amb 60 socis. L'entitat s'afilià amb el consell de la Societat Coral Les Flors de Maig, a la Federació de Cors de Clavé, sota el lema 'Progres, Virtut, i Amor'. I s'instal·là al barri del Port l'any 1929 al Bar Remendo, actual Bar Iberia". Al programa d'antany aclarien que el seu engrandiment es va dur a terme "gracias a la labor de unos cuantos coristas, como los Piñoneros, los Garcías, Amorós, Castillos y otros que mi memoria no recuerda bajo la batuta del entonces maestro de la 'Luna', señor Gisbert, al que tanto debimos en aquel entonces, pues era mucho sacrificio el subir a la Montaña, ya que incluso tuvo que hacerse la insenición (ha de tractar-se d'un error d'impremta; potser seria 'inserción') de la Federación Esterpe, en la calle de Salvá, donde no nos dejaban la Aurora por no estar urbanizada aquella aglomeración de casitas...". Insisteixo que comparant entre ells els dos programes, prou voluntariosos tots dos, més correcte el segon que el primer però més entendridor el primer que el segon, no deixava de pensar en el polèmic onatge que hi ha d'una temporada cap aquí sobre la pèrdua del català al carrer. ¿Passa el mateix amb el català escrit sota aquests paràmetres populars, localistes, de prospecte, de full informatiu, de butlletins, de premsa d'àmbit reduït, de... que tant prolifera a tot Catalunya?