|
"El peix gros es menja el petit".
Aquest és un adagi molt freqüent en la nostra
llengua col·loquial. I avui vull referir-me a
la nostra llengua i a les dificultats que pateix per
sobreviure. Mentre el castellà avança
dia a dia als territoris de llengua catalana, la llengua
pròpia recula en l'ús social.
A Catalunya, des de fa una vintena d'anys,
l'escola pública i la privada, encara que menys,
ja s'ocupen en escreix de l'ensenyament del català.
Els alumnes surten coneixent-lo perfectament. No succeeix
el mateix quan arriben a la universitat, on en algunes
facultats s'imposa el castellà sense condicions,
mentre que a classes on el professor entén que
a casa nostra s'ha d'ensenyar en català, continuen
l'aprenentatge en la nostra llengua. Institucionalment,
gràcies a l'empemta de la Generalitat i la col·laboració
de la gran majoria del professorat, s'ha aconseguit
que tots els estudiants coneguin el català.
Però un cop l'alumne surt de
l'escola, o al mateix pati del col·legi, abandona
el català i es passa al castellà. Això
no succeeix als pobles i petites ciutats, on els catalanoparlants
són majoria, però sí clarament
a tot el cinturó metropolità de Barcelona
i les capitals de província, on es concentra
la major població de Catalunya i també
la majoria d'habitants provinents de l'emigració.
Davant d'aquesta evidència el
ciutadà té molt a dir per canviar-la,
complementant les campanyes institucionals de la Generalitat
a favor de l'ús social de la llengua. Personalment
crec que si la majoria dels ciutadans fossim actius
en favor de la nostra llengua el català no cauria
en el seu ús. Una gran majoria de catalans quan
algú se'ls dirigeix en la llengua no pròpia
del país instintivament deixen la seva i es passen
a l'altra. De ben segur que si la nostra resposta fos
en català, la conversa així continuaria,
exceptuant casos especials. Davant d'aquest fet, a l'emigrant
no li cal apendre el català malgrat les lleis
del Parlament i els esforços de la Generalitat.
Si som nosaltres els que no demanem el català,
com el podem defensar de la caiguda lliure que pateix
actualment? Quan alguna casa comercial ens truca per
vendre'ns algun producte i ho fa en castellà,
som capaços de fer-li canviar d'idioma? Per què
als emigrants del nord d'Àfrica o del centre
d'Europa la majoria de la gent els parla en castellà?
Han arribat a casa nostra sense conèixer cap
idioma dels habituals d'aquí. Sembla lògic
que els hauríem de parlar en català i
normalment hom no ho fa. O a l'emigrant castellanoparlant
que viu entre nosaltres des de fa anys, per què
li continuem parlant en castellà?
Les escoles, el govern de la Generalitat,
les institucions porten a cap campanyes a favor de la
llengua pròpia. I per contra del català
tenim que aquell que no té la llengua nostra
com a pròpia pot llegir els diaris, escoltar
la ràdio, la televisió, fer la compra
diària o anar al cinema sense necessitat d'haver-ne
d'usar d'altra. I per aquest motiu, "el peix gros
es menja el petit". Nosaltres, dones i homes, que
hem tingut la gran sort de rebre dels nostres pares
el do de la llengua hauríem de militar activament
a favor d'ella. I no en sentit pessimista acusar la
Generalitat de manca d'acció, que sí i
clarament la porta a cap. Tots cal que ens esforcem
per evitar que el peix gros es mengi el petit.
|
|
|
|
|