"El peix gros es menja el petit". Aquest és un adagi molt freqüent en la nostra llengua col·loquial. I avui vull referir-me a la nostra llengua i a les dificultats que pateix per sobreviure. Mentre el castellà avança dia a dia als territoris de llengua catalana, la llengua pròpia recula en l'ús social.

A Catalunya, des de fa una vintena d'anys, l'escola pública i la privada, encara que menys, ja s'ocupen en escreix de l'ensenyament del català. Els alumnes surten coneixent-lo perfectament. No succeeix el mateix quan arriben a la universitat, on en algunes facultats s'imposa el castellà sense condicions, mentre que a classes on el professor entén que a casa nostra s'ha d'ensenyar en català, continuen l'aprenentatge en la nostra llengua. Institucionalment, gràcies a l'empemta de la Generalitat i la col·laboració de la gran majoria del professorat, s'ha aconseguit que tots els estudiants coneguin el català.

Però un cop l'alumne surt de l'escola, o al mateix pati del col·legi, abandona el català i es passa al castellà. Això no succeeix als pobles i petites ciutats, on els catalanoparlants són majoria, però sí clarament a tot el cinturó metropolità de Barcelona i les capitals de província, on es concentra la major població de Catalunya i també la majoria d'habitants provinents de l'emigració.

Davant d'aquesta evidència el ciutadà té molt a dir per canviar-la, complementant les campanyes institucionals de la Generalitat a favor de l'ús social de la llengua. Personalment crec que si la majoria dels ciutadans fossim actius en favor de la nostra llengua el català no cauria en el seu ús. Una gran majoria de catalans quan algú se'ls dirigeix en la llengua no pròpia del país instintivament deixen la seva i es passen a l'altra. De ben segur que si la nostra resposta fos en català, la conversa així continuaria, exceptuant casos especials. Davant d'aquest fet, a l'emigrant no li cal apendre el català malgrat les lleis del Parlament i els esforços de la Generalitat. Si som nosaltres els que no demanem el català, com el podem defensar de la caiguda lliure que pateix actualment? Quan alguna casa comercial ens truca per vendre'ns algun producte i ho fa en castellà, som capaços de fer-li canviar d'idioma? Per què als emigrants del nord d'Àfrica o del centre d'Europa la majoria de la gent els parla en castellà? Han arribat a casa nostra sense conèixer cap idioma dels habituals d'aquí. Sembla lògic que els hauríem de parlar en català i normalment hom no ho fa. O a l'emigrant castellanoparlant que viu entre nosaltres des de fa anys, per què li continuem parlant en castellà?

Les escoles, el govern de la Generalitat, les institucions porten a cap campanyes a favor de la llengua pròpia. I per contra del català tenim que aquell que no té la llengua nostra com a pròpia pot llegir els diaris, escoltar la ràdio, la televisió, fer la compra diària o anar al cinema sense necessitat d'haver-ne d'usar d'altra. I per aquest motiu, "el peix gros es menja el petit". Nosaltres, dones i homes, que hem tingut la gran sort de rebre dels nostres pares el do de la llengua hauríem de militar activament a favor d'ella. I no en sentit pessimista acusar la Generalitat de manca d'acció, que sí i clarament la porta a cap. Tots cal que ens esforcem per evitar que el peix gros es mengi el petit.