Molt sovint les certeses són poques però les sensacions són determinants. Des d'un punt de vista científic no sé quin és l'estat de la llengua al nostre país, però les sensacions que provoca la vida quotidiana són d'alarma total. Caminant pel carrer, en restaurants, en transports públics o en locals de moda el castellà és omnipresent, i el que és més greu, espontani. Sovint es produeix l'escena següent: en una botiga o local s'adrecen al client en castellà. Aquest respon en català. El dependent canvia al català, però quan després d'uns minuts torna amb l'article en qüestió reprèn la conversa amb el mateix client en castellà un altre cop. En conseqüència l'esforç que hem de fer els catalanoparlants es duplica o triplica en alguns casos, perque l'ús del català quan ens parlen en castellà és la nostra obligació, però, no ens enganyem, no és gens fàcil de fer. Els complexos que tenim com a nació ens afecten també en aquest tema. Malgrat el favorable impacte dels mitjans de comunicació en català i del sistema educatiu dels últims anys, l'ús social de la llengua s'ha vist perjudicat bàsicament per tres motius: el menysteniment constant del català per part de les autoritats i institucions de l'Estat, la no-exigència del coneixement i ús de la llengua pròpia de Catalunya per exercir determinades activitats en el sector públic i l'impacte de la immigració. Aquest últim, però, es conseqüència dels dos anteriors, perquè d'una altra manera l'actitud dels immigrants cap a la llengua seria clarament positiva.

Sigui com sigui, cal un gran debat sobre aquest tema en el qual es parli clar de tots els elements que hi incideixen. Poder parlar, per exemple, de la immigració i el seu impacte sense que des d'alguns sectors es qualifiqui de racisme i xenofòbia el fet d'entrar en profunditat en un tema sensible i de gran importància per al futur de la nostra llengua. No crec que la immigració sigui el problema del futur del català, però sí la feblesa de la nostra capacitat d'autogovern. Malgrat les lamentables manifestacions d'un polític en permanent campanya electoral, el nacionalisme català no s'ha fonamentat mai en qüestions de raça, sang o procedència. És català aquell que, simplement, vol ser-ho.