|
Durant les últimes setmanes,
per raons diverses que vostès ja coneixen, l'ús
social del català ha tornat a sortir a escena.
I ho ha fet en forma de queixes i propostes. Queixes
davant/contra una realitat que es caracteritza pel bilingüisme
de facto dels catalans; propostes per impulsar
l'ús social del català. A parer meu -deixant
a banda la cultura de la queixa-, les mesures que es
puguin prendre per promoure l'ús social de la
llengua difícilment arribaran a bon port. I això
és així perquè el quid de tot plegat
no es troba, com s'entesten a creure alguns, ni en l'eterna
conspiració homogeneïtzadora espanyola,
ni en la feblesa de la política lingüística
de la Generalitat, sinó en els mecanismes que
expliquen per què els parlants triem una o altra
llengua.
I bé, per què triem una
llengua? Tot portant a col·lació -perdonin
la pedanteria- el gir lingüístic, l'individualisme
metodològic i l'economia del llenguatge resulta
que la llengua -un instrument fonamentalment i eminentment
al servei de la comunicació, l'entesa i l'intercanvi
entre les persones- es tria en funció d'una decisió
personal basada no sols en elements d'ordre simbòlic
o emocional, sinó també en un càlcul
racional/utilitari de cost/benefici. Apliquem la teoria
a la pràctica i preguntem-nos per quina raó
el bilingüisme forma part de la nostra realitat
de cada dia. En primer lloc -crec que aquest és
l'aspecte fonamental de la qüestió-, perquè
en determinades situacions el parlant percep que l'ús
d'una o altra llengua li comportarà més
beneficis, sia econòmics o comunicatius. I, en
segon lloc, perquè simbòlicament parlant
hi ha catalans que entenen que el català és
la seva llengua i d'altres que entenen que ho és
el castellà. Així les coses, qualsevol
política lingüística que desitgi
canviar els usos lingüístics del ciutadà
no sols està pràcticament condemnada al
fracàs, sinó que probablement arribarà
a ser perjudicial per a la llengua que es vulgui impulsar.
Per què? Doncs perquè serà viscuda
com una agressió a les raons objectives (l'interès)
i una imposició a l'element subjectiu (el valor
simbòlic) que fan que el parlant triï una
o altra llengua. Sense embuts, qui pretengui corregir
el bilingüisme realment existent a Catalunya en
favor del català corre el risc de crear un seguit
d'anticossos que perjudicaran l'ús social del
català. Demanaran, què fer? Després
de vint anys de normalització i immersió
lingüístiques, em ve al cap el que diu l'individualisme
metodològic: l'individu és l'únic
responsable de les seves decisions.
|
|
|
|
|