Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
13 d'agost de 2003
Novetats  
   
Per què triem una llengua?        
Miquel Porta Perales        
  19 de maig de 2003        
 

Durant les últimes setmanes, per raons diverses que vostès ja coneixen, l'ús social del català ha tornat a sortir a escena. I ho ha fet en forma de queixes i propostes. Queixes davant/contra una realitat que es caracteritza pel bilingüisme de facto dels catalans; propostes per impulsar l'ús social del català. A parer meu -deixant a banda la cultura de la queixa-, les mesures que es puguin prendre per promoure l'ús social de la llengua difícilment arribaran a bon port. I això és així perquè el quid de tot plegat no es troba, com s'entesten a creure alguns, ni en l'eterna conspiració homogeneïtzadora espanyola, ni en la feblesa de la política lingüística de la Generalitat, sinó en els mecanismes que expliquen per què els parlants triem una o altra llengua.

I bé, per què triem una llengua? Tot portant a col·lació -perdonin la pedanteria- el gir lingüístic, l'individualisme metodològic i l'economia del llenguatge resulta que la llengua -un instrument fonamentalment i eminentment al servei de la comunicació, l'entesa i l'intercanvi entre les persones- es tria en funció d'una decisió personal basada no sols en elements d'ordre simbòlic o emocional, sinó també en un càlcul racional/utilitari de cost/benefici. Apliquem la teoria a la pràctica i preguntem-nos per quina raó el bilingüisme forma part de la nostra realitat de cada dia. En primer lloc -crec que aquest és l'aspecte fonamental de la qüestió-, perquè en determinades situacions el parlant percep que l'ús d'una o altra llengua li comportarà més beneficis, sia econòmics o comunicatius. I, en segon lloc, perquè simbòlicament parlant hi ha catalans que entenen que el català és la seva llengua i d'altres que entenen que ho és el castellà. Així les coses, qualsevol política lingüística que desitgi canviar els usos lingüístics del ciutadà no sols està pràcticament condemnada al fracàs, sinó que probablement arribarà a ser perjudicial per a la llengua que es vulgui impulsar. Per què? Doncs perquè serà viscuda com una agressió a les raons objectives (l'interès) i una imposició a l'element subjectiu (el valor simbòlic) que fan que el parlant triï una o altra llengua. Sense embuts, qui pretengui corregir el bilingüisme realment existent a Catalunya en favor del català corre el risc de crear un seguit d'anticossos que perjudicaran l'ús social del català. Demanaran, què fer? Després de vint anys de normalització i immersió lingüístiques, em ve al cap el que diu l'individualisme metodològic: l'individu és l'únic responsable de les seves decisions.