Una setmana abans que l'oposició al Parlament carregués contra Jordi Pujol per haver declarat que la nova immigració, sobretot la d'origen sud-americà, suposa un fre a l'ús social del català, vaig tenir l'oportunitat de viure una anècdota molt semblant a la que, segons sembla, va motivar Jordi Pujol a fer les declaracions que va fer. Es tracta del dinar que celebrem cada any els components del jurat d'un determinat premi literari, que compta, des de fa molts anys, amb la presència de Carod-Rovira com un membre més del jurat. I bé: resulta que en aquest dinar, Carod-Rovira va demanar a un dels cambrers que, sisplau, li portés "una altra copa" ja que volia tastar el vi negre que hi havia a taula, les excel·lències del qual acabaven de ser lloades per un dels comensals. El cambrer, que era sud-americà, va fer cara de no haver entès la comanda. "Perdón?" -va dir-. I Carod-Rovira, armant-se de paciencia, va repetir la frase amb les mateixes paraules, però més a poc a poc, recalcant-les bé.

Cap dels que érem a taula no va fer el més mínim comentari, tot i que l'actitud del cambrer, més aviat desdenyosa, va crear -vulgues que no- una certa incomoditat entre els presents. Tanmateix, cap dels presents no va retreure res al cambrer ni -sobretot- res a Carod-Rovira per no haver-se adreçat al cambrer (almenys en segona instància) en castellà. Al contrari: Tots vam trobar normal, a més de coherent, que repetís la frase amb les mateixes paraules. Al capdavall, no eren gens difícil d'entendre.

El president Pujol no ha tingut la mateixa sort. Després de viure una anècdota semblant, s'ha vist obligat a donar explicacions al Parlament. I les ha donat: "A Catalunya entren cada any més de 60.000 immigrants que no saben un borrall de català". I això, segons Pujol, "afecta l'ús social del català". Francament, no em sembla que una afirmació com aquesta pugui escandalitzar ningú. En boca d'un altre (del mateix Carod-Rovira, per exemple, o de Badia i Margarit, que va dir una cosa semblant) no n'hauríem fet cabal. Però que ho digui el president de la Generalitat, dol. Més que més, quan tots sabem en quin sentit -el fenomen migratori- afecta l'ús del català. En el sentit que el condiciona i l'avicia. Perquè, cansats que no ens entenguin, acabem expressant-nos directament en castellà. Sobretot si tenim al davant un sud-americà. ¿Culparem la política lingüística de la Generalitat per la nostra indolència en repetir, les vegades que faci falta, una altra copa, sisplau? Millor aniríem si, en lloc d'escandalitzar-nos, revisàvem la nostra relació amb els immigrants. Especialment amb els d'origen sud-americà.