Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
13 d'agost de 2003
Novetats  
   
Jaume Matas, filòleg        
Joan Rendé i Masdéu        
  8 de maig de 2003        
 

No és gens fàcil d'encertar si el senyor Jaume Matas, expresident del govern de les Illes, exministre de Medi Ambient del govern Aznar i candidat reincident a la presidència del govern Balear, festeja el vot dels propietaris alemanys amb dificultats d'idiomes o si pensa obtenir aquest rèdit directament de l'escissió cultural i social dels ciutadans de l'arxipèlag. El cas és que ara s'ha posat a propugnar, per al territori de les seves aspiracions, la política lingüística que el Partit Popular aplica, amb un èxit prou conegut, al País Valencià. Amb aquesta finalitat, ha començat per acusar el govern del Pacte de Progrés, que presideix el senyor Francesc Antich, de "plantejament talibà" en matèria d'ensenyament i ús oficial del català. Tot ens assenyala, doncs, que la dreta espanyola no té necessitat de grans iniciatives per al futur i limita cada vegada més el seu esforç a inspirar-se en recursos del passat i en imitacions d'ella meteixa. Jaume Matas no n'és gens, de talibà, o almenys no sap que ho sigui. Per això no vol permetre que el català sigui un fred requisit per accedir a la funció pública de les institucions de les Illes, ni que ostenti cap obligatorietat com a llengua vehicular de l'ensenyament. En Matas filòleg és, en canvi, del tot partidari que aquesta mateixa llibertat de culte es manifesti en la potenciació de l'ensenyament del mallorquí, el menorquí, l'eivissenc, el formenterenc i el cabrerenc a qui tingui la curiositat de voler esmerçar alguna hora del seu lleure a l'aprenentatge de la llengua vernacla. Recordem que, quan el senyor Matas presidia el Govern Balear, havia estat un interlocutor més aviat dúctil del president Pujol i de les institucions que, arreu de les terres de parla catalana, treballaven per la unitat de la llengua i per les estratègies adequades per a la seva revitalització i consolidació. Acabo d'escriure "més aviat dúctil" i convé que quedi clar que és just això el que vull dir, no pas que en fos un partidari del tot confiable. Tanmateix, aquesta circumstància podria fer creure a algú que les idees actuals de divisió, desassistència i dialectalització orgànica i cafarnaümitzant que el senyor Matas programa per a l'ús del català a les Balears i Pitiüses és només una tàctica eventual per a guanyar vots entre la diversitat de no-catalanoparlans de la comunitat política que vol tornar a presidir; que, després de les eleccions, el senyor Matas tornarà a ser un interlocutor dúctil i raonable, i que fins i tot és capaç d'observar una tendència poc o molt regionalista, dintre del que els interessos del seu partit poden arribar a consentir al fet identitari.

Segur que l'escenificació de la campanya electoral contribueix a recruar algunes preses de posició dels polítics que hi participen i, és clar, també dels ciutadans que els hem de manifestar les nostres preferències. Segur que els confereix un relleu circumstancial, però de cap manera no és aquesta escenificació la que determina la base i la realitat d'aquestes preses de posició. Les idees, els interessos privats i col·lectius, les preferències i les idiosincràsies han estat determinades ja per endavant, i no pas per un mer propòsit electoral i prou. Fins i tot és massa comprovat que, en ocasions determinades, hi ha força candidats electorals que no parlen segons allò que realment són i representen ni mostren allò que realment els interessa d'aconseguir. De manera que podem arribar perfectament a la conclusió que les manifestacions dels líders en campanya i dels partits que representen no els poden (no els haurien) d'acreditar per damunt del que en realitat són i pretenen (tampoc per sota), però més que res no els poden exculpar de les inconveniències i els pecats que el paper que representen els obligui a recitar.

No, el senyor Matas sempre ha professat la defensa dels interessos del gran lucre i no pas la de la salut de la llengua autòctona. Així com s'ha oposat sempre, aferrissadament, a la simbòlica ecotaxa amb què la bona gent de les Illes s'esforça a voler corregir les agressions de l'especulació contra el seu entorn natural, de la mateixa manera li interessa diluir la "llengua que no es deixa tòrcer". El pragmàtic Matas sempre ha estat prou conscient de la força de la qual procedeix i que l'ha fet créixer. Sap a qui ha de donar el seu agraïment i com. La seva pàtria és el pont aeri cap a Madrid, hereu del conservadorisme dinàmic espanyol del senyor Antonio Maura i del senyor Juan March. En el Madrid de les eternes oligarquies mutants hi té el seu caliu, les seves amistats i els seus patrons. És amb aquest Madrid amb qui parla i amb qui li interessa de parlar, i allà la llengua catalana és una curiositat incòmoda, escarransida i llunyana, que no serveix per a res. Així s'entén que, en el projecte de governador civil del senyor Matas, el català sigui una despesa inútil i una nosa a evitar com més aviat millor.

El seu paper, l'eficàcia del seu paper, pot requerir una certa llibertat de maniobra, que el pot presentar dúctil o ranci, segons convingui a la tàctica més productiva. Però ell és ell. Sap quins interessos representa i amb qui ha de compartir tall i xeixa, i res d'això no s'aconsegueix parlant en català; en alemany, pot ser, però l'alemany és massa difícil, i els alemanys dels quals ell i els seus s'han de veure goig ja fan els possibles per entendre-s'hi en espanyol, que és la llengua de les escriptures notarials, a Mallorca com a Socuéllamos. I, si per excepció no ho fos en algun cas rar, cal obligar que ho sigui per facilitar les coses al client.
És per tot això que el senyor Matas ha elaborat tota la seva teoria lingüística sobre l'ús oficial del català a les Illes, teoria que no és seva sinó dels seus camarades del País Valencià (Reino de Valencia). Però com que entre ells parlen la llengua de veritat, l'espanyol, no hi ha hagut errors de traducció ni d'interpretació. Si l'objectiu és el mateix, per què cal inventar?