La Fira del Llibre de Leipzig és diferent de la de Frankfurt -aparador multimilionari del negoci del llibre- o de la de Bolonya -on el llibre infantil i juvenil dóna al món del llibre aires de primavera-. Convidat per la Institució de les Lletres Catalanes, i en el marc del programa Literatura sense fronteres, he pogut parlar del futur del català en la nova Europa. I ho he fet en dies de guerra injusta. (Al cap de poques hores d'arribar a Leipzig ja participava amb els manifestants que eren a la plaça de Sant Nicolau, on feia 14 anys, i en circumstàncies més perilloses, ja hi havia manifestacions per fer escletxes en tot allò que significava el Mur de Berlín.) He estat tothora amb escriptores i escriptors d'Hongria, de Polònia, del País de Gal·les, d'Eslovènia i d'Irlanda. La formació de la nova Europa ens neguiteja i tenim moneda comuna, sí, però encara no tenim Constitució. Quant al català, i a efectes d'oficialitat plena -dins i fora del Parlament europeu-, les perspectives no són eufòriques... perquè el català només apareix com la llengua oficial d'un Estat, Andorra, no adscrit a l'Europa política. Si no ens movem, i si no exigim que es mogui el govern d'Espanya, el català pot quedar al marge d'un univers lingüístic que només tindrà en compte les llengües dels Estats i no de les nacions sense Estat. I més encara si acceptem passivament que Doña Pilar del Castillo i Don Luis Racionero trossegin el català i en segreguin la llengua de l'Ovidi, de Joan Fuster, de Raimon i d'Ausiàs March.