La meva enhorabona al doctor Badia i Margarit pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; el perfil del doctor Badia encaixa a la perfecció en els objectius d'aquest Premi i no cal dir que se'l mereix rotundament. M'ha desconcertat, però, que en el seu parlament digués que pel que fa a la llengua catalana cal "començar de nou", perquè jo no sé com ens ho farem per fer creu i ratlla de tots els retrocessos que hem estat vivint, i com podrem, des del nostre voluntarisme tan meritori i tan poc eficaç, canviar el rumb d'un llengua que té tots els símptomes de les llengües en retrocés fins a acabar en la seva dolorosa desaparició.

Ara fa pocs dies ens assabentàvem del calvari d'una parella de Barcelona que volen divorciar-se però el jutjat els nega la documentació pertinent en català. La immensa majoria hauria arronsat les espatlles i ni ho sabríem. I tal és el cas d'un ciutadà de Lleida, que va exigir una factura en la seva llengua i no ho va aconseguir més que amb la intervenció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una història que la poses en una novel·la i no se la creu ningú. I ens expliquen els diaris que Jordi Jané, diputat de CiU, ha recriminat endebades al ministre Acebes que els passaports siguin monolingües, recriminació que el govern espanyol s'ha passat per l'arc del triomf. També hem sabut que la indústria de l'espectacle creix poc a Catalunya, però en especial han descendit els espectacles en català, fins a l'extrem que el catalaníssim grup El Tricicle presenta no ja un espectacle en espanyol, sinó una sarsuela!

És clar, doncs, que no tenim altre remei que mirar enfora, que deixar de mirar obsessivament Madrid i l'espayolització creixent d'un Estat que havia estat plurinacional i que ara ja no ho és. Però quan mirem enfora ensopeguem amb dures decepcions: la futura Constitució de la Unió Europea, que havia de ser l'Europa dels pobles, preveu un article en el qual es concedeix als Estats membres la plena competència sobre el seu territori, "en particular les funcions tendents a assegurar la integritat territorial", que és com dir que els qui no tenim Estat no existim, amb estatuts antics o reformats.

Al costat d'això, el berbers estan avançant en la normalització de la llengua amazic, i hi han incorporat el mil·lenari alfabet tifinag. Diuen que nosaltres estem en una zona molt més lliure, molt més democràtica, molt més pròspera...