|
Que la fi del Pacte
de Progrés a les Illes i el retorn de Jaume Matas
seria un desastre era cosa sabuda. L'estil Matas no
enganya ningú. Que això repercutiria en
la salut de la llengua també era un fet temible,
però no ens hauríem imaginat que la ingerència
nociva i demala fe del president balear contra la pròpia
llengua fos tan destralera com ho està essent.
Amb l'excusa del bilingüisme -i el bilingüisme
sempre és una excusa: quan una llengua agonitza
i el poder vol rematar-la, no para de lloar les virtuts
del bilingüisme-, Matas està fent recular
de manera espectacular el català a les Illes.
La nostra llengua, que necessita tanta ajuda, que té
tantes necessitats, que no sobreviurà si es deixa
a l'atzar de la inèrcia (en aquest sentit, val
la pena la lectura o relectura del llibre de Vicent
Pitarch Control lingüístic o caos?,
que és excel·lent), està acusant
la demencial política de Matas que ve a dir el
següent: com que hi ha dues llengües oficials,
tot ha de ser en les dues llengües, obviant que
una té tots els recursos i l'altra no en té
cap, que una té tots els mitjans de comunicació
i l'altra amb prou feines si en té cap, que una
està il·luminada per tots els focus de
l'Estat i l'altra viu del voluntarisme de la gent. El
mal és que per dur a terme aquesta tasca anorreadora,
Matas està disposat a derogar lleis i disposicions
democràtiques anteriors.
Ara bé,
el que dol, i dol precisament perquè és
veritat, són aquestes paraules del portaveu del
PSM-Entesa Nacionalista, Eduard Riudavets: "Tot
això demostra la regressió en matèria
lingüística i cultural d'un partit cada
vegada més de dretes i radicalitzat que intenta
valencianitzar la societat illenca", on
la paraula valencianitzar significa imitar l'hostilitat
manifesta de Zaplana per la llengua dels ciutadans que
va jurar servir; tot i que Camps, el nou president valencià,
sembla tenir altres plans. Deixeu-me fer unes quantes
profecies (tot i que sóc tan dissortada que les
encerto molt poques vegades): la primera és que
els illencs es lliuraran de Matas perquè se n'anirà
a Madrid de ministre; la segona és que, com passa
a El rey Lear, la persona més aduladora
no resulta ser la més fidel, sinó a l'inrevés,
i que això li pot passar al llagrimós
Aznar amb el sibil·lí Rajoy. I la tercera
és que el PP no guanyarà les properes
eleccions espanyoles. No senyor: no les guanyarà.
|
|
|
|
|