Quan dissabte passat vaig sentir les paraules de Joan Clos de primer em vaig pensar que la maionesa dels espàrrecs estava passada i que començava a fer-me venir al·lucinacions. Després vaig descobrir que no, i que tampoc havia estat connectat a una mena de programa Matrix catalanesc. Pell de gallina, i de poc que no em salten les llàgrimes. Clos s'acabava de comprometre públicament, en assumir de nou l'alcaldia de Barcelona, a lluitar per "la capitalitat de Catalunya i pel català". Mai no és tard quan arriba. En els municipis governats pel PSC hi viu la majoria de ciutadans de Catalunya. I també són els socialistes els que controlen políticament Barcelona i la seva conurbació, que és on el català té més problemes i on es juga el seu futur. Cal començar a exigir sense vacil·lacions a tots els alcaldes de l'àrea metropolitana que es prenguin molt seriosament la qüestió. És esperançador, per tant, que Clos parli de la seva ciutat com la capital de Catalunya i al·ludeixi a la salut del català. L'alcalde potser s'ha adonat finalment, suposo que influït per la importància electoral i política adquirida per ERC, que la catalanitat és important. És bo que això ja no li rellisqui. A veure si, a més, fa que el seu ajuntament actuï d'una vegada en conseqüència.