Logo Contrastant.net
Digues la teva
Home Correu
 
 



© Magma3
 
5 de febrer de 2007
Novetats  
   
La llengua catalana a l'Estatut del Parlament de Catalunya i a l'Estatut de les Corts espanyoles. Un estudi comparatiu
Contrastant
   
 

En aquest treball reproduirem tots els articles o apartats d'articles de l'Estatut aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya el dia 18 de juny de 2006 que fan referència a la llengua. Si un article està format per diversos apartats, tan sols reproduïm aquell o aquells apartats que facin referència a la llengua. En cada cas, a més, el confrontarem amb l'article corresponent del projecte d'Estatut elaborat i aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005.

La part de l'article divergent entre el text aprovat pel Parlament i el text aprovat per les Corts espanyoles l'hem marcada amb negreta.

PREÀMBUL

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

L'autogovern de Catalunya s'inscriu, doncs, en aquests valors i objectius, que desenvolupa en l'àmbit de Catalunya i que promou a l'àmbit espanyol i l'europeu, especialment la defensa de la pluralitat de llengües i cultures, a la qual Catalunya aporta el català com a llengua pròpia i comuna de tota la ciutadania amb independència de la seva llengua d'origen i ús habitual.

Comentari: No es pot dir que aquest paràgraf hagi estat modificat perquè, en realitat, es tracta d'una part d'un preàmbul nou on no hi ha cap referència a la llengua. Del preàmbul aprovat per les Corts espanyoles n'han desaparegut totalment dos dels tres eixos del preàmbul del Parlament, la consideració de Catalunya com a nació i de l'Aran com a part d'una altra nació, i la consideració d'Espanya com a estat plurinacional. El tercer eix és el dels drets històrics i, si bé no desapareix del tot, sí que queda molt disminuït, ja que passa de ser el principal element legitimador de l'autonomia de Catalunya a ser un element secundari, darrere de la Constitució espanyola.

En el text aprovat pel Parlament, apareix un concepte nou, que podria haver tingut conseqüències jurídiques si s'hagués incorporat a l'articulat, tal com ha passat amb el concepte de llengua pròpia; es tracta del concepte de llengua comuna de la ciutadania. La seva inclusió, a més, hauria suposat una renovació del discurs justificador del procés de normalització lingüística. La consideració del català com a llengua pròpia de Catalunya, consagrada per l'anterior estatut d'autonomia, lligava la llengua al territori, no als ciutadans, en canvi la fórmula "llengua comuna dels ciutadans amb independència de la seva llengua d'origen i habitual" situava la qüestió de la llengua en el terreny individual. A Catalunya -deia el text del Parlament- els ciutadans usen habitualment llengües diferents i tenen llengües d'origen diferents. Una d'aquestes llengües és la llengua pròpia del territori i per aquesta raó es vol que sigui la que fa la funció de llengua comuna per al conjunt de la ciutadania.

TÍTOL PRELIMINAR

ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

L'autogovern de Catalunya com a nació es fonamenta en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, l'educació, la cultura i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat.

Comentari: El canvi més gran en el redactat d'aquest article no té a veure amb la llengua sinó que és l'eliminació de la referència a la condició de nació de Catalunya. Això és una constant en tot el text aprovat per les Corts espanyoles i no és exclusiu d'aquest article. A l'Estatut que vam votar i aprovar al juny, han desaparegut els termes "nació" i "nacional" referits a Catalunya i a Occitània, amb excepció d'aquell fragment del preàmbul que diu: "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat." Com s'ha comentat a bastament, l'acceptació del text del Parlament podria haver suposat un canvi de model d'estat, pel que fa, almenys, a la seva concepció. Hauria representat, potser, el primer pas d'una segona transició política a l'Estat espanyol. La primera transició va consistir en el pas d'un estat-nació unitari de caràcter autoritari a un estat-nació unitari de caràcter democràtic. El text del Parlament de Catalunya, si s'hagués convertit en llei orgànica de l'Estat, hauria encetat el camí del pas d'un estat-nació unitari a un estat plurinacional. Aquest primer pas, però, no s'ha produït, perquè el text aprovat deixa ben clar que l'Estat espanyol no assumeix que Catalunya és una nació i que, per tant, o Espanya no és una nació, o Espanya no és Catalunya. Ho deixa ben clar amb el redactat del fragment que acabem de reproduir, amb el fet que aquest fragment aparegui al preàmbul, que no té implicacions jurídiques, i amb l'eliminació dels termes "nació" i "nacional" referits a Catalunya de la part del text que té validesa jurídica, és a dir, de l'articulat.

L'altre canvi té a veure indirectament amb la llengua. Segons el text del Parlament, la Generalitat té una posició singular en relació al dret civil, la llengua, la cultura, l'educació i el sistema institucional. En el text de les Corts espanyoles, en canvi, la Generalitat no té una posició singular amb relació a l'educació sinó a la projecció del dret civil, la llengua i la cultura en l'àmbit educatiu. Més d'un pot pensar que es tracta d'un canvi tan subtil que no val la pena entretenir-s'hi, i l'hi donarem la raó a mitges: és un canvi subtil, però sí que val la pena entretenir-s'hi, ni que sigui només per preguntar-se per quin motiu una comissió de les Corts espanyoles va considerar que valia la pena entretenir-s'hi i introduir el canvi.


ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

Comentari: La desaparició del mot "totes" i el canvi de la preposició "a", per "de" no és una qüestió anecdòtica. En la primera versió el català era la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya, és a dir, l'Estat, la Generalitat i l'administració local, i de tots els mitjans de comunicació públics que operen a Catalunya, és a dir, Radiotelevisió espanyola, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i els canals i les emissores locals. En la versió definitiva, en canvi, el català no és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya, sinó tan sols d'aquelles que són pròpies i específiques de Catalunya, és a dir, de la Generalitat i, a tot estirar, de l'administració local. I el mateix passa amb els mitjans de comunicació públics: els mitjans de titularitat estatal no es poden considerar mitjans de Catalunya i, per tant, no tenen el català com a llengua normal i preferent. Un organisme de l'administració estatal o de la UE, i un mitjà de comunicació de l'estat sempre podrà dir, d'acord amb text estatutari, que la seva llengua d'ús normal i preferent no és el català, ja que no forma part de l'administració pública de Catalunya, o que no és un mitjà de comunicació públic de Catalunya.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones a Catalunya tenen el dret d'utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.

Comentari: El canvi operat per les Corts espanyoles limita el deure de conèixer el català als ciutadans de Catalunya, que són definits a l'article 7 de la manera següent: "Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis." Segons això, tots els immigrants que tenen veïnatge administratiu a Catalunya però no són ciutadans espanyols no tenen el deure de conèixer el català, com tampoc el tenen aquells ciutadans espanyols que no tinguin veïnatge administratiu a Catalunya.

El segon canvi operat per les Corts espanyoles consisteix a introduir una referència a l'article 32, que estableix que no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües. És a dir, que un ciutadà no pot deixar d'obtenir un lloc de treball per no parlar català. Després, però, l'article 33 consagra el principi de l'opció lingüística:

Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.

Per fer complir aquest precepte cal conculcar el de la no discriminació per l'ús d'una o altra llengua. Si un ciutadà no parla el català, no pot atendre en català i, per tant, no és apte per fer la feina. En conseqüència, aquest senyor ha de ser exclòs d'aquesta feina i, per tant, resulta discriminat per qüestió de llengua. El que pretén l'afegitó de les Corts espanyoles és privar el català d'una de les funcions bàsiques de les llengües nacionals, que és la funció discriminatòria. El català continuarà sent una llengua subordinada i accessòria mentre no es pugui discriminar ningú per no parlar català,

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i per les Corts espanyoles:

3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.

4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.

Comentari: El text aprovat per les Corts espanyoles és el mateix que va aprovar el Parlament de Catalunya.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és també oficial, d'acord amb el que estableix aquest Estatut.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableix aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.

Comentari: El canvi introduït juga a favor de l'aranès, ja que el fet de dir que l'aranès és oficial a Catalunya obre les portes a una hipotètica oficialitat de l'occità fora de la Vall d'Aran. Ignorem si la voluntat del legislador era aquesta o era la de deixar clar que l'occità no és una llengua oficial de l'Estat. Sigui com sigui, el text diu que l'occità és oficial a Catalunya, no només a la Vall d'Aran.

ARTICLE 11

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat nacional occitana fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l'Aran com una realitat occitana dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial.

Comentari: Els canvis operats per les Corts espanyoles en aquest article 11 són coherents amb el canvi d'orientació general que han donat al text ja des del preàmbul: les Corts espanyoles han eliminat del text la idea que Espanya és un estat integrat per diverses nacions, entre les quals hi ha la major part de la catalana i una petita part de l'occitana.


ARTICLE 12. ELS TERRITORIS AMB VINCLES HISTÒRICS, LINGÜÍSTICS I CULTURALS AMB CATALUNYA

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i per les Corts espanyoles:

La Generalitat ha de promoure la comunicació, l'intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l'Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d'organismes comuns.

Comentari: Les Corts espanyoles no han modificat el text aprovat pel Parlament de Catalunya.

TÍTOL I: DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

CAPÍTOL III
Drets i deures lingüístics

ARTICLE 32. DRETS I DEURES DE CONEIXEMENT I ÚS DE LES LLENGÜES

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes, sense que es pugui al·legar desconeixement.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.

Comentari: Desconeixem si l'eliminació de l'expressió "sense que es pugui al·legar desconeixement" té conseqüències jurídiques, és a dir, ignorem si hom pot al·legar desconeixement davant d'un text que té validesa i eficàcia jurídica plena. Ara bé, des del punt de vista del sentit comú, si el legislador té la voluntat d'evitar que es digui això és perquè no hi està d'acord. És raonable pensar, doncs, que el canvi operat vol obrir les portes a la possibilitat d'al·legar desconeixement del català en els actes jurídics, encara que tinguin validesa i eficàcia plena.

ARTICLE 33. DRETS LINGÜÍSTICS DAVANT LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I LES INSTITUCIONS ESTATALS

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga totes les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

1. Els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l'Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques.

Comentari: El legislador ha suprimit del text el mot "totes", que determina els substantius "institucions", "organitzacions" i "administracions". Això vol dir, i no creiem que hi pugui haver cap altra interpretació, que el legislador considera que hi ha alguna organització, administració o institució pública que pot ser eximida de l'obligació d'atendre les persones que se'ls adrecin en català. El legislador, per tant, creu que en determinades institucions, administracions i organitzacions públiques el ciutadà no té dret a utilitzar el català.

D'altra banda, el dret d'opció lingüística es limita al dret del ciutadà a utilitzar el català davant de les institucions, organitzacions i administracions públiques, i no reconeix el dret del ciutadà a ser atès en català. A més, aquest dret no es pot exercir quan la institució pública a què ens adrecem està ubicada físicament fora de Catalunya.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i per les Corts espanyoles:

2. Totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se'ls pugui exigir cap mena de traducció.
Comentari: Els dos redactats són idèntics.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen aquest Estatut i les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

3. Per a garantir el dret d'opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l'Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d'acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.

Comentari: La supressió del sintagma "aquest Estatut" sembla atendre a causes més tècniques que no pas polítiques. En efecte, ni el text del Parlament ni el de les Corts espanyoles no estableixen la forma com els funcionaris esmentats a l'apartat 3 de l'article 33 han d'acreditar el coneixement del català, per la qual cosa el legislador ha optat per remetre la regulació del tema a lleis vigents o futures.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

4. Per a garantir el dret d'opció lingüística, l'Administració de l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Comentari: Les Corts espanyoles accepten el redactat aprovat pel Parlament de Catalunya sense modificacions.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, i no poden exigir a la persona interessada la traducció al castellà.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal, d'acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d'atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.

Comentari: Desconeixem si la modificació introduïda té conseqüències jurídiques, és a dir, ignorem si el redactat definitiu de l'apartat suposa que els òrgans constitucionals i jurisdiccionals d'àmbit estatal, davant d'un escrit presentat en català, tenen dret a exigir a la persona interessada la traducció a l'espanyol, sense que això suposi negar-ne l'eficàcia jurídica.

ARTICLE 34. DRETS LINGÜÍSTICS DELS CONSUMIDORS I USUARIS

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.

Comentari: Les Corts espanyoles no han introduït cap modificació al text aprovat pel Parlament de Catalunya.

Aquest article pot resultar contradictori amb l'apartat 2 de l'article 6 que diu que "Totes les persones a Catalunya tenen el dret d'utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure." Ens trobem davant de dos drets que col·lisionen, el dret del consumidor a ser atès en català i el dret treballador a utilitzar l'espanyol.

ARTICLE 35. DRETS LINGÜÍSTICS EN L'ÀMBIT DE L'ENSENYAMENT

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

1. Totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyament en català, d'acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en català en l'ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. L'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis.
3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que s'incorporen més tard de l'edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l'ensenyament.
5. El professorat i l'alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

Comentari: Les Corts espanyoles han respectat íntegrament el redactat del text del Parlament de Catalunya. És probable que en aquest article la posició dels negociadors del Parlament hagi estat molt ferma. És prou sabut que el catalanisme oficial dóna una gran importància a l'estatus del català a l'escola, sense adonar-se que el futur del català depèn ben poc -cada dia menys- del que passi a les escoles. És el desenfocament que provoca el fet de creure que la normalització del català depèn del coneixement i no de l'ús.

ARTICLE 36. DRETS AMB RELACIÓ A L'ARANÈS

Text aprovat per Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

1. A l'Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l'aranès i d'ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l'Aran tenen el dret d'utilitzar l'aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S'han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l'aranès.

Comentari: Les Corts espanyoles no han modificat gens aquest article del text presentat pel Parlament de Catalunya.

CAPÍTOL V
Principis rectors

ARTICLE 50. FOMENT I DIFUSIÓ DEL CATALÀ

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n'han de fomentar l'ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s'han d'aplicar respecte a l'aranès.

Comentari: Les Corts espanyoles han respectat la integritat del redactat presentat pel Parlament de Catalunya en aquest apartat 1 de l'article 50.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

2. El Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

2. El Govern, les universitats i les institucions d'ensenyament superior, en l'àmbit de les competències respectives, han d'adoptar les mesures pertinents per a garantir l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca.

Comentari: S'ha suprimit del redactat definitiu el sintagma "de la Generalitat", cosa que suposa donar al text una perspectiva més catalana, ja que s'adopta el criteri que quan no marquem el terme "Govern", ens referim al govern de la Generalitat.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

3. Les polítiques de foment del català s'han d'estendre al conjunt de l'Estat, a la Unió Europea i a la resta del món.

Comentari: Les Corts espanyoles han respectat íntegrament el redactat del text del Parlament de Catalunya.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin almenys en català.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català.

Comentari: El legislador ha canviat "almenys" per "també". De fet, el canvi no és gaire important perquè el text no obliga les empreses a etiquetar en català sinó que tan sols insta els poders públics a promoure l'etiquetatge en català. De tota manera, no per això hem d'estar-nos de comentar què pretenia el legislador quan va canviar "almenys" per "també". Que una etiqueta hagi d'estar escrita almenys en català implica que el català és l'única llengua obligatòria i, per tant, l'única que ha de ser a totes les etiquetes. Si les etiquetes han d'estar escrites també en català vol dir que no és possible l'etiquetatge només en català.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

5. La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.
6. Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.
7. L'Estat, d'acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l'aplicació dels principis que estableix aquest article. S'han d'establir els instruments de coordinació i, si escau, d'actuació conjunta perquè siguin més efectius.

Comentari: Les Corts espanyoles han respectat íntegrament el redactat del text del Parlament de Catalunya.

TÍTOL III
DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA

CAPÍTOL III
Les competències de la Generalitat sobre l'Administració de Justícia

ARTICLE 101. OPOSICIONS I CONCURSOS

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

4. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat.

Comentari: L'apartat 4 del text del Parlament ha esdevingut el 3 al text de les Corts espanyoles per l'eliminació d'un dels apartats anteriors.
La introducció en el segon text de l'expressió "a elecció del candidat" aclareix que serà l'opositor i no l'administració qui decidirà en quina de les dues llengües oficials farà la prova cada individu.

ARTICLE 102. DE PERSONAL JUDICIAL I DE LA RESTA DEL PERSONAL AL SERVEI DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA A CATALUNYA

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

1. Per ocupar una plaça de magistrat o magistrada, jutge o jutgessa o fiscal a Catalunya, els candidats són admesos en igualtat de drets. Han d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per poder fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini la llei.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

1. Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l'abast que determini la llei.

Comentari: El redactat del text del Parlament pot interpretar-se que diu que l'acreditació del coneixement del català s'ha de fer abans d'ocupar la plaça, cosa que suposaria excloure els que no ho acreditin. El redactat de les Corts espanyoles deixa clar que l'acreditació es farà a posteriori, ja que parla d'"Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals que ocupin una plaça a Catalunya" i no que l'hagin o la vulguin ocupar.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis és un requisit per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d'ésser valorat d'una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents.

Comentari: Amb la modificació introduïda per les Corts espanyoles, el català passa de ser un requisit a ser un mèrit en els concursos de trasllats dels magistrats, els jutges i els fiscals. Per al Parlament de Catalunya un funcionari de justícia no pot ocupar una plaça a Catalunya si no acredita uns coneixements suficients i adequats de català. Tal com ha quedat el redactat, però, es pot donar el cas que un funcionari que no acrediti coneixement suficient del català passi per davant d'un altre que l'acrediti, i que, per tant, hi hagi magistrats, jutges i fiscals que ocupin plaça a Catalunya sense conèixer suficientment la llengua.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

4. Els secretaris judicials i tot el personal al servei de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar el coneixement del català que s'exigeix al personal de l'Administració de la Generalitat.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

4. El personal al servei de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d'acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball.

Comentari: Cal suposar que la supressió de la referència als secretaris judicials s'ha produït perquè el legislador ha considerat que era redundant, atès que aquests funcionaris formen part del servei de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya a què fa referència el mateix apartat.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

Correspon al Consell de Justícia de Catalunya comprovar el compliment de les condicions que estableix aquest article en l'accés a les places dels òrgans judicials, de l'Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

Aquest apartat desapareix de l'articulat de l'article 102

Comentari: El legislador espanyol no considera -o no té clar- que efectivament correspongui al Consell de Justícia de Catalunya comprovar el compliment de les condicions establertes en l'accés a les places dels òrgans judicials.

TÍTOL V
DE LES COMPETÈNCIES

CAPÍTOL II
Les matèries de les competències

ARTICLE 143. LLENGUA PRÒPIA

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la doble oficialitat i de la llengua pròpia, i també la normalització lingüística del català.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català.

Comentari: L'eliminació de la referència a la doble oficialitat pot indicar la voluntat del legislador de deixar clar que aquest apartat fa referència exclusivament al català, qualificat aquí de llengua pròpia. Amb l'eliminació del sintagma "de la llengua pròpia", les Corts espanyoles han decidit que la determinació de l'abast, els usos i els efectes jurídics de la llengua pròpia no necessàriament han de correspondre a la Generalitat. El fet que no es digui que una cosa correspon a algú no implica afirmar que correspon a algú altre, però sí que implica deixar oberta aquesta la possibilitat.

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d'Aran la competència sobre la normalització lingüística de l'occità, denominat aranès a l'Aran.

Comentari: Les Corts espanyoles han respectat del tot el redactat original.

ARTICLE 146. MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL I SERVEIS DE CONTINGUT AUDIOVISUAL

Text aprovat pel Parlament de Catalunya:

2. La Generalitat participa de forma efectiva en els processos administratius relatius a la prestació de serveis de comunicació audiovisual que són competència de l'Estat. Aquesta participació té com a objectiu la preservació i la promoció del pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya.

Text aprovat per les Corts espanyoles:

3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social.

Comentari: Un i altre text són tan diferents que potser no es pot parlar de modificació d'una mateixa cosa sinó de substitució d'una cosa per una altra. El text del Parlament diu que per preservar i promoure el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya la Generalitat ha d'intervenir en organismes estatals de l'àmbit de la comunicació audiovisual. Té sentit pensar que aquesta participació de la Generalitat pretén aconseguir més presència el català en els mitjans de comunicació de titularitat estatal. El text de les Corts espanyoles, en canvi, diu a la Generalitat que es preocupi de casa seva i que si vol pluralisme lingüístic i cultural el que ha de fer és no excloure l'espanyol dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Els dos redactats, doncs, persegueixen fins absolutament oposats.

ARTICLE 148. NOTARIAT I REGISTRES PÚBLICS

Text aprovat pel Parlament de Catalunya i text aprovat per les Corts espanyoles:

1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l'administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d'ésser admesos en igualtat de drets i han d'acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis.
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l'exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l'exercici de les funcions. Aquests encarregats han d'acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l'abast que estableixen l'Estatut i les lleis.

Comentari: En aquest article, les Corts espanyoles no han introduït cap canvi que afecti el tractament de les llengües.

Conclusions

Les diferències més importants que hi ha en qüestió de llengua entre l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i l'aprovat per les Corts espanyoles són les següents:

1. Definició de la llengua. En el preàmbul del text aprovat pel Parlament, apareix un concepte nou, que podria haver tingut conseqüències jurídiques si s'hagués incorporat a l'articulat; es tracta del concepte de llengua comuna de la ciutadania. La seva inclusió hauria suposat una renovació del discurs justificador del procés de normalització lingüística. La consideració del català com a llengua pròpia de Catalunya, consagrada per l'anterior estatut d'autonomia, lligava la llengua al territori, no als ciutadans, en canvi la fórmula "llengua comuna dels ciutadans amb independència de la seva llengua d'origen i habitual" situava la qüestió de la llengua en el terreny individual. Aquest redactat, reconeixia el pluralisme lingüístic de Catalunya en l'àmbit individual i, per omissió, tractava l'espanyol com una més de les diferents llengües d'ús i d'origen d'una part dels ciutadans de Catalunya.

2. Llengua, administració i mitjans de comunicació públics. En el text del Parlament el català és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya, és a dir, l'Estat, la Generalitat i l'administració local, i de tots els mitjans de comunicació públics que operen a Catalunya, és a dir, Radiotelevisió espanyola, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i els canals i les emissores locals. En la versió de les Corts espanyoles, en canvi, el català no és la llengua d'ús normal i preferent de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya sinó tan sols d'aquelles que són pròpies de Catalunya, és a dir, de la Generalitat i, a tot estirar, de l'administració local. I el mateix passa amb els mitjans de comunicació públics: els mitjans de titularitat estatal no es poden considerar mitjans de Catalunya i, per tant, no tenen el català com a llengua normal i preferent. Un organisme de l'administració estatal o de la UE, i un mitjà de comunicació de l'estat sempre podrà dir, d'acord amb l'estatut, que la seva llengua d'ús normal i preferent no és el català, ja que no forma part de l'administració pública de Catalunya, o que no és un mitjà de comunicació públic de Catalunya.

3. Deure de conèixer el català. En el text del Parlament el deure de conèixer el català abraça, a Catalunya, totes les persones. El canvi operat per les Corts espanyoles limita el deure de conèixer el català als ciutadans de Catalunya, que són definits a l'article 7 de la manera següent: "Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis." Segons això, tots els immigrants que tenen veïnatge administratiu a Catalunya però no són ciutadans espanyols no tenen el deure de conèixer el català, així com tampoc el tenen aquells ciutadans espanyols que no tinguin veïnatge administratiu a Catalunya.

4. Etiquetatge. En relació a l'etiquetatge dels productes comercials, el primer que cal remarcar és que ni un ni altre text no estableixen l'obligatorietat d'usar el català en les etiquetes. Un cop dit això, però, cal explicar que el text del Parlament de Catalunya instava els poders públics a aconseguir que el català fos present a totes les etiquetes, mentre que el text de les Corts espanyoles prohibeix formalment l'etiquetatge només en català i consagra el català com a llengua subsidiària en aquest àmbit, ja que es dóna per sobreentès que la llengua obligatòria de l'etiquetatge és una altra, l'espanyol.

5. Justícia. Amb la modificació introduïda per les Corts espanyoles, el català passa de ser un requisit a ser un mèrit en els concursos de trasllats dels magistrats, els jutges i els fiscals. Per al Parlament de Catalunya un funcionari de justícia no pot ocupar una plaça a Catalunya si no acredita uns coneixements suficients i adequats de català. Tal com ha quedat el redactat es pot donar el cas que un funcionari que no acrediti un coneixement suficient del català passi per davant d'un altre que l'acrediti, i que, per tant, hi hagi magistrats, jutges i fiscals que ocupin plaça a Catalunya sense conèixer suficientment la llengua.